La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tots estàvem avisats
Les mesures anunciades ahir pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, per frenar els contagis de covid han tornat a reobrir la polèmica amb els sectors econòmics que se’n veuran afectats. I més quan altres comunitats semblen optar per prendre menys decisions dràstiques en espera de la reunió d’avui de la conferència de presidents amb Pedro Sánchez. Però governar és assumir riscos i des d’aquesta secció se li demana justament a l’Executiu que prengui decisions, encara que puguin ser discutibles i discutides. Estava clar que el contagi de covid es dispararia a tot Espanya, tal com estava passant a Europa. Des de La Vanguardia hem anat informant d’aquesta amenaça, malgrat que intentem evitar sempre l’alarmisme innecessari. Precaució si, pànic no.
Però ja a finals de novembre vam destacar que el Centre de Control d’Emergències i Alertes Sanitàries (Ccaes) del Ministeri de Sanitat recomanava establir limitacions en el nombre d’assistents “en actes públics i socials, especialment durant les celebracions de les festes nadalenques”. El nostre col·lega Josep Corbella escrivia el 29 de novembre: “L’òmicron és l’allau que ve. No esperin disposar de molt de temps per reaccionar. Apel·lar a les moltes incògnites que encara hi ha sobre la nova variant per endarrerir decisions equival a esperar a veure si l’allau ens atrapa per decidir si ens n’apartem”. Es veia venir.
I ja els avanço també que el ritme de contagis col·lapsarà encara més els hospitals en els propers dies i algunes de les mesures anunciades ahir hauran de ser modificades per força per ser més contundents per frenar la pandèmia. El pitjor seria que per no actuar a temps i de manera preventiva, tornéssim al confinament temporal de fa uns mesos. És cert que el nombre de víctimes mortals és molt menor que en altres moments de la pandèmia, gràcies als efectes de les vacunes, però no menys real és l’impacte d’hospitalitzacions que està generant aquesta sisena onada.
Al Govern de la Generalitat, per tant, se li ha d’exigir que assumeixi la seva responsabilitat encara que sigui ingrata i, en tot cas, quan planteja ajuts econòmics als sectors afectats, que es concretin i que s’acabin donant.