La Vanguardia (Català-1ª edició)
Calatrava ensopega a Venècia
La ciutat substituirà els esglaons del pont de la Constitució per evitar caigudes
El pont de la Constitució, dissenyat per Santiago Calatrava per a Venècia, es va inaugurar el 2008 després de molts retards. Era l’esperada quarta passarel·la sobre el Gran Canal de Venècia per unir l’estació ferroviària de Santa Llúcia amb Piazzale Roma, un lloc privilegiat, cridat a ser un símbol de la ciutat dels canals, que contemplen tots els visitants que arriben per terra. L’estructura, de 94 metres de llarg, era bellíssima: construïda amb vidre, recordava l’ala d’una au, i els venecians estaven encantats de tenir una obra moderna d’un arquitecte de fama mundial la transparència de la qual s’adaptava perfectament a l’entorn de la Serenissima. El filòsof Massimo Cacciari, llavors alcalde de Venècia, ho va definir com “una obra d’art”.
Però l’idil·li va ser molt breu. Ràpidament els venecians –i els turistes– es van adonar que un pont de vidre potser no era la solució més adequada per a una ciutat envoltada d’aigua, que s’enfronta a la pujada de les marees i amb precipitacions constants. Des del principi les ensopegades van estar a l’ordre del dia, especialment durant l’hivern, quan la pluja i la humitat converteixen els esglaons de vidre en una pista de patinatge. Un altre motiu per als accidents dels vianants és que alguns esglaons són més llargs que d’altres. En aquests casos, entre esglaó i esglaó hi ha una juntura horitzontal que pot induir a creure que hi ha un altre esglaó. Hi ha qui ha acabat a l’hospital, i com és lògic, molts han demandat a l’Ajuntament, que segons el Corriere della Sera s’ha vist obligat a pagar indemnitzacions de fins a 60.000 euros per les aparatoses caigudes.
Per això, fart de les demandes, l’Ajuntament de Venècia, liderat pel dretà Luigi Brugnaro, ha decidit eliminar els perillosos esglaons de cristall i substituir-los per traquita, un tipus de pedra, pressupostant 500.000 euros per a la intervenció. “És un problema que des del principi ha acompanyat el pont de Calatrava, perquè tenim humitat, tenim aigua i condicions climàtiques que afavoreixen les relliscades. Cada any, a l’hivern, hem hagut d’intervenir regularment per estudiar solucions que redueixin el risc de caigudes”, explica a aquest diari l’assessora de l’Ajuntament per a Obres Públiques, Francesca Zaccariotto.
Van començar col·locant tires antirelliscades, però, a causa dels milions de turistes que acollia Venècia cada any –abans de la pandèmia–, al cap de deu dies tocava reparar-les. Tampoc no hi ajudava la sal, que no feia res contra el vidre. Així que fa dos anys van decidir intervenir substituint el vidre d’algunes plaques del pont per aquesta pedra. “Hem vist que ha funcionat i han evitat les caigudes a les plataformes, així que volem fer el mateix amb tots els esglaons”, diu l’assessora municipal.
Això sí, no serà una intervenció immediata. Primer necessiten una autorització paisatgística de la Superintendència, que depèn del Ministeri de Cultura, i també de Calatrava, que com a dissenyador ha d’aprovar que es transformi la seva obra, ja que el vidre és l’element més característic del viaducte. “Hi ha gent que s’ha fet molt mal caient i per això penso que ha de prevaler la responsabilitat de l’administració”, opina Zaccariotto. Els 500.000 euros també aniran destinats a un estudi de l’estructura per comprovar si podrà aguantar el pes de la pedra.
No és l’única polèmica que persegueix el pont de la Constitució. El 2019, el Tribunal de Comptes de Venècia va condemnar Calatrava a pagar gairebé 78.000 euros per “perjudicis fiscals” a l’augmentar els costos de la construcció. Amb ell, també va ser multat amb gairebé 11.000 euros l’enginyer Salvatore Vento. El Tribunal considera que es va produir una “macroscòpica negligència” a l’estimar els costos, ja que al principi pujaven a uns 7 milions i van ser 11,6 milions, una cosa “encara més greu” al ser assignada l’obra a un “estimat professional de fama
L’arquitecte ja va ser multat per una sèrie d’errors que van encarir la construcció del polèmic viaducte
mundial i d’elevadíssima competència, amb una llarga i provada experiència en la construcció de ponts”. Un altre error era la falta d’accessibilitat per a les persones en cadira de rodes. L’Ajuntament va encarregar més tard un elevador amb forma d’ou, símbol del malbaratament de fons públics: va costar 1,2 milions d’euros, però no va arribar a funcionar mai i va haver de ser retirat l’any passat.