La mala reputació

Merlin, la immobiliària espanyola més gran, viu moments de màxima tensió pels enfrontaments dins el consell d’administració. Ismael Clemente, el seu conseller delegat, ha declarat al recollir un premi de l’Associació de Periodistes Econòmics: “S’està important al món corporatiu el pitjor de la política”. I què és el pitjor? “La primacia de la forma sobre la substància, de la imatge sobre el contingut, i una facilitat per a la falsedat o la mentida”. Més enllà de la guerra larvada que viu la companyia, sorprèn l’opinió que té el món econòmic de les pràctiques de la política. De les paraules de Clemente es desprèn el temor que determinades maneres d’exercir la política acabin contaminant els negocis.

Els polítics, no únicament al nostre país, tenen un problema de repu

El conseller delegat de Merlin té por que les empreses importin el pitjor de la vida política

tació que no només debilita els governants, sinó que també fa fràgil la democràcia. L’aparició de populismes de tota mena és el resultat de tot plegat. I no deixa de ser curiosa la paradoxa que els que parlen malament de la política s’ofereixin com a alternativa. Borges va escriure que estava convençut que amb el temps mereixeríem no tenir governs, la qual cosa dita des de la literatura és una hipèrbole, però des de la teoria política resulta una manifestació reaccionària.

Carles Casajuana, novel·lista i diplomàtic, sosté en un dels seus llibres ( Les lleis del castell) que el poder està molt mitificat: “Tendim a veure els que l’exerceixen com a diferents a nosaltres. Ens pensem que són més poderosos del que són. Imaginem que les seves accions estan motivades per raons de més pes que les nostres. Però no és així”. Ho va dir molt abans Montaigne: “La mateixa raó que ens fa renyir amb el veí suscita una guerra entre prínceps”.

Tot això ens porta a pensar que l’economia no és diferent de la política, almenys a Espanya. I que les seves pràctiques són sovint el resultat dels hàbits de la societat que els acull. Així que el problema de reputació és dels nostres governants, dels nostres homes de negocis i de la nostra societat. Cal exigir-los més a polítics i financers, però també hem d’exigir-nos més a nosaltres mateixos. ●