No et toca res

Hi ha cert plaer a saber que avui no et tocarà la loteria. Res de l’esperada i sacrosanta loteria nacional. Sobretot quan un estudi de la UOC assegura que el 70% dels guanyadors d’algun sorteig de loteria acaben arruïnats en cinc anys.

Els estranys rituals que envolten aquesta jornada han anat desapareixent. Abans, la gent muntava una veritable gimcana per la casa amb la intenció d’amagar els bitllets comprats, no fos cas que entrés la colla del barri i ens robés els desitjos hipotecats en aquell petit rectangle.

Es buscaven llocs recòndits: sota el matalàs, als dalts de l’armari, dins de la sopera o a la capsa metàl·lica de Cola Cao, fins i tot criogenitzats a la nevera. O ficats en bosses amagades amb tant d’afany que, el dia que urgeix, ja has oblidat on les vas desar. Alguns els van recuperar destruïts a la butxaca del texà, prèvia centrifugació a la rentadora.

A casa dels meus pares els bitllets de loteria (i intueixo

El 70% dels guanyadors d’un sorteig acaben arruïnats en 5 anys

que alguns dels altres) es guardaven en un sobret lligat a un fil de brodar, darrere del radiador. No vaig entendre mai com sobrevivien a aquell infern de calor. El més kafkià era un veí que comprava diversos dècims (cada un acabat en un número diferent, del 0 al 9) assegurantse, almenys, la devolució.

Els diners sempre donen problemes, que l’hi diguin a Arantxa Sánchez Vicario, a qui ara demanen quatre anys de presó per assumpte crematístic. Ningú no vol efectes col·laterals d’herències enverinades, vendes difícils, lloguers no cobrats, hipoteques eternes i deures amb Hisenda.

Així que, si avui la participació que ens va donar la Carme té èxit, brindarem amb cava i morrió posat. I si no l’encertem, ens quedarem tan tranquils somiant amb la pròxima. No t’ha tocat, no passa res!, no hiperventilis, que t’has deslliurat d’un problema gros.

I a qui us hagi tocat un pessic, felicitats, que al final només és enveja. ●