La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya es queda tota sola en la petició de restriccions severes per a tot Espanya
Aragonès traslladarà avui a Sánchez la urgència de renovar els fons covid
L’agenda del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a la conferència (telemàtica) de presidents que se celebrarà avui té marcada en vermell diverses peticions. Una, de difícil encaix davant la posició prèvia d’altres responsables autonòmics, serà la demanda que la resta dels territoris adoptin mesures restrictives com les decretades pel Govern per intentar frenar la sisena onada. “Nedar contra corrent seria irresponsable”, va dir després d’assegurar que Catalunya “està en un punt crític”.
Per Aragonès, no hi ha cap altra sortida. “L’alternativa és el col·lapse hospitalari”, va assenyalar ahir en una compareixença sobre les noves mesures restrictives que el Govern elevarà avui al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per començar-les a aplicar de seguida. “Quedar-se de braços plegats no seria coherent ni responsable”, va assegurar.
La majoria dels presidents autonòmics no volen sentir parlar (almenys en aquest moment; ja ho veurem d’aquí uns quants dies) de restriccions, i menys com les que ha imposat Catalunya. La demanda del president Aragonès que la resta d’Espanya segueixi el seu camí no ha aconseguit adeptes. Perquè la situació epidemiològica és molt diferent depenent del territori, especialment pel que fa a l’ocupació dels hospitals i, especialment, de les ucis.
Fonts de Castella-la Manxa, Galícia, Andalusia o Extremadura no volen sentir parlar de restriccions, perquè creuen que poden controlar la pandèmia. I, per descomptat, tampoc Madrid, on, tot i que la situació és més dolenta que a les comunitats anteriors (les ucis se situen en un 15%), la presidenta Isabel Díaz Ayuso ha convertit la seva estratègia de no adoptar restriccions en la bandera amb què fueteja Sánchez. I això malgrat que l’atenció primària en aquesta regió està col·lapsada.
“El tancament pel tancament no és la solució. Els ciutadans no poden més”, va declarar Ayuso.
Les úniques comunitats que podrien donar suport a Catalunya són el País Basc, Aragó i València, amb una situació de les ucis complicada (per sobre d’un 20% d’ocupació). Però ni tan sols els seus presidents donen suport a les restriccions.
Una de les mesures light que es plantegen fins a set autonomies és la tornada de la mascareta a l’exterior (ja és obligatori si no es pot respectar la distància de dos metres) o estendre el passaport covid a més activitats.
Les restriccions a Catalunya es van anunciar dilluns després d’un cap de setmana en què partits i entitats sobiranistes van participar en una manifestació per les quotes lingüístiques en l’ensenyament i en un concert multitudinari de Lluís Llach. S’havien plantejat abans les limitacions? Aragonès va respondre que el Govern va proposar les mesures a partir de l’informe del consell científic assessor, que va rebre diumenge al vespre: “La setmana passada era una tendència a l’alça, però no feia preveure la necessitat de prendre mesures abans de Nadal”. En canvi, “els últims dies tots els indicadors mostren que ens situem en un punt crític”.
A la conferència d’avui Aragonès plantejarà que el Govern central proveeixi nous fons covid per fer front als contingents de la nova onada de la pandèmia. El cap de l’Executiu català ha ordenat a la Conselleria d’Economia que posi en marxa de seguida ajuts per als sectors que es veuran perjudicats pels nous tancaments i limitacions d’aforament. Malgrat que va admetre que no es podran compensar completament els efectes d’aquestes mesures en nombrosos negocis, va puntualitzar que “cal mirar d’acostar-s’hi”.
Aragonès també proposarà que els pares de nens que s’hagin de quedar a casa confinats perquè han estat contactes estrets d’un contagiat o perquè s’ha tancat una aula tinguin la baixa laboral: “És necessari i és essencial, perquè hem de posar les coses fàcils a la ciutadania”. ●
Ayuso no es planteja ni tan sols la mascareta a l’exterior, cosa a què sí que donen suport algunes autonomies