La Vanguardia (Català-1ª edició)
La importància d’un bon pilot
Els canals en obert dels Estats Units tenien el costum de desenvolupar més d’un centenar de sèries cada temporada. Els projectes amb més potencial rebien pressupost per rodar un episodi pilot, i només els que convencien rebien llum verda per produir una primera temporada. Així, els guionistes es trobaven amb el desafiament d’escriure l’episodi introductori perfecte: havien de presentar els personatges principals, introduir el desencadenant de la trama, exposar els conflictes a tractar durant la temporada, trobar el to adequat, deixar entreveure com seria l’estructura setmanal dels episodis i col·locar un esquer per atrapar el públic. Eren molts deures per a una càpsula d’entreteniment dramàtica d’entre 45 i 60 minuts. No eren poques les que intentaven explicar tant que perdien la naturalitat pel camí. Però, quan els guionistes l’encertaven, l’espectador es trobava amb obres d’art infal·libles que aconseguien el que es proposaven: que et morissis de ganes de veure el següent episodi.
Marc Cherry només va necessitar una escena de Mujeres desesperadas (Disney+) per presentar el seu sentit de l’humor, entre l’amabilitat i la mala llet, quan va mostrar la Mary Alice (Brenda Strong), la mestressa de casa perfecta, i va fer que se suïcidés després de preparar l’esmorzar de la família. La resta de l’episodi era hàbil a l’hora de repartir el metratge entre les dones que portarien la història, dotant-les de personalitats memorables, i presentar de passada un misteri central. A Alias (Disney+) vam tenir un J.J. Abrams que dominava el thriller d’acció mentre descobria una espia adorable, Sydney Bristow, i les secundàries robaescenes: la col·lecció de perruques que portaria Jennifer Garner a les missions. I, si hi ha nostàlgics de ficció adolescent de la vella escola, veure The OC (HBO Max), de Josh Schwartz, significa redescobrir el passotisme, la necessitat de l’amistat i l’instint d’autodestrucció (el de l’alcohòlica Marissa Cooper, interpretada per la malaguanyada Mischa Barton) en tres quarts d’hora.
Cal aprofitar l’arribada de clàssics recents a les plataformes, als quals es poden afegir Prison break, Heroes, Perdidos o Anatomía de Grey. No totes van tenir recorreguts perfectes, però ningú no els podrà treure una primera hora d’excel·lència i televisió en estat pur. ●