Honestedat indestructible

Fa uns dies va morir a Màlaga el nostre amic Vicente Granados, una persona que, durant molts anys, des de les seves responsabilitats en l’urbanisme andalús, va impulsar l’aprovació dels plans subregionals d’ordenació del territori, en una etapa en què la Junta va fiscalitzar plans urbanístics desmesurats com els que va impulsar el govern de Gil al municipi de Marbella. Recordo que, en les discussions del Pla d’Ordenació del Territori de la Costa del Sol Occidental, que van ser especialment complexes i que es van celebrar en un entorn sobre el qual sobrevolava la corrupció, les intervencions d’en Vicente sempre estaven presidides per una honestedat indestructible.

Sempre va saber bastir ponts entre el món institucional, les polítiques públiques i els grans reptes socials buscant la manera de contribuir a la resolució dels desafiaments que hi havia sobre la taula. I a més a més ho feia amb bondat, amabilitat i optimisme, que són expressions, sens dubte, de la intel·ligència.

En Vicente, a més, en un moment de la seva vida va haver d’enfrontar-se a un trasplantament de ronyó i, a partir d’aquell fet vital traumàtic, va capitalitzar la seva experiència a través de l’Associació Esport i Trasplantament Espanya, una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu fomentar i promocionar la salut i l’esport entre les persones trasplantades, així com conscienciar la societat sobre la importància de la donació d’òrgans, medul·la òssia i sang. L’any passat va ser nomenat president d’aquesta associació, amb la qual, ja fa temps, va arribar fins i tot a córrer dues vegades la Marató de Nova York.

La Cecilia i jo el recordarem sempre amb un somriure a la cara, i amb l’amistat al cor.