La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Spielberg em va dir que utilitzés la por per fer de María”
Rachel Zegler protagonista de ‘West Side story’
Steven Spielberg s’ha atrevit a revisar West Side story amb col·laboradors de luxe: Tony Kushner ( Angels in America) en l’equilibrat guió, Gustavo Dudamel dirigint l’orquestra... Però per al paper de María ha escollit Rachel Zegler, nascuda a Nova Jersey el 2001 amb arrels colombianes i poloneses i que, amb experiència en musicals escolars, va superar un càsting amb 30.000 candidates.
Quines instruccions li va donar Spielberg per al personatge?
Que fes servir la por de ser una debutant davant les càmeres per guiar la meva interpretació, perquè la María tindria por de moltes de les situacions en què està també. Va ser un gran consell que vaig seguir tot el rodatge.
Li va dir que seria més Romeu i Julieta que mai?
Crec que hi ha una bona barreja entre el musical del 1957 i el text original de Shakespeare. Més el context històric, que Tony Kushner ha investigat a fons. Això sí, jo i David Álvarez, que fa de Bernardo, vam fer molta investigació shakespeariana, jo sobre la Julieta i ell sobre en Teobald.
Tot i així, creu que té més perfum de ‘Romeu i Julieta’ que la pel·lícula de Robert Wise?
Crec que no es pot comparar perquè en cap moment no vam pretendre ser comparats amb la pel·lícula. Som una versió fílmica del musical del 1957, escrit amb Romeu i Julieta al cap. I la idea inicial era East Side story,
jueus contra catòlics. La van substituir pel West Side de Manhattan, on hi havia el projecte de liquidació de suburbis de Robert Moses, i per porto-riquenys contra una banda blanca.
Per què està dividida aquesta gent, Jets i Sharks?
Hi ha molta xenofòbia. I, de fet, tenen els mateixos problemes, un programa per desplaçar-los de casa seva, destruir-ne els apartaments i crear espai per al Lincoln Center. Tindrien molt en comú si dialoguessin, però decideixen projectar aquesta fúria sobre els altres.
Com canten, un dia trobarem una nova manera de viure?
Ja l’hauríem d’haver trobat, ja hauríem d’haver imaginat una manera de trobar pau. Jonathan Larson deia que el contrari de la guerra no és la pau, sinó la creació. Què fem cada dia per crear pau al món? Hauria de començar per un diàleg. Ens divideixen una miríada de coses, i amb les xarxes socials això és molt públic. L’important és ser capaços de parlar del que ens fa diferents. I semblants. ●