La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No busco mai conscienciar en els meus concerts”
Maria del Mar Bonet cantautora, actua al Festival Mil·lenni
Torna Maria del Mar Bonet als escenaris barcelonins després del recent pas pel Palau de la Música per inaugurar el Festival de Jazz de Barcelona amb una big band. Avui ho fa en format de concert nadalenc a la basílica de Santa Maria del Mar (21 h) dins del Banco Mediolanum Festival Mil·lenni.
Què hi ha en comú entre el concert del Festival de Jazz i aquest de nadalenc, a part de vostè?
Res. És un repertori diferent, i l’espectacle és absolutament diferent. Allà vaig cantar una mica del jazz que jo puc fer amb una big band i també vaig retre homenatge a Bonet de San Pedro, i m’ho vaig passar molt bé. Això de Santa Maria del Mar és més un recital dins de la continuació de la gira i del disc que vaig fer amb Borja Penalba [ Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba], i també té l’ingredient de les tradicions nadalenques. Allà estem junts i també hi ha Antonio Sánchez, que és una petita orquestra percussora .
Com concep un repertori de caràcter nadalenc?
Sobretot són petits detalls. No soc una persona que em dediqui gaire al tema de la tradició nadalenca, de manera que crec que les cançons de Nadal que hem triat són també de bressol, com El noi de la mare o Sant Josep s’aixeca a l’auba, que són molt tendres i d’acompanyar un nen perquè s’adormi. I també hi ha aquella intenció de començar un nou any pensant si ja anem sortint una mica de tot això. Tot i que és difícil, perquè crec que tots aquests cataclismes que hi ha al planeta demostra que l’hem maltractat molt i que hauríem de parar, però em fa l’estranya sensació que les persones no canviem mai. Com el que diu el Poema de la sibil·la, que és una cançó del segle XII o XIII, i comproves que l’ésser humà ha canviat poc, i veus que és una cançó molt moderna perquè t’està dient coses que estan passant ara mateix.
Amb els seus concerts no ha buscat mai fer reflexionar els assistents sobre qüestions com aquestes?
Al nostre repertori hi ha temes de tota mena, però el que intento és que les persones que vinguin a veure’ns estiguin bé i escoltin bones cançons. Busquem comunicar sobretot la passió que sentim per la música, per la poesia. I si això pot arribar profundament, doncs millor, però no hi ha un interès didàctic. Per part meva vull traspassar emocions, aquestes intensitats que tens quan estàs cantant. L’emoció és el més directe en un recital; no busco mai conscienciar, mai intent fer una masterclass.
Col·legues seus han estat notícia molt recentment, com Pau Riba. Què va sentir quan va saber que té càncer?
Precisament era a Catalunya Ràdio amb Sisa i la Marina [Rossell], i Sisa estava molt trist. Però ara he vist que en Pau està preparant uns recitals i fent un disc. Em sembla fantàstic, perquè veig que és el Pau de sempre.
Serrat es retira. Què li fa pensar?
Bé, es retira però està fent la volta al món. També em sembla meravellós; a mi no m’agrada que es retirin els meus companys, que deixin de cantar. Sento una gran admiració per la gent que ja té una edat i continua cantant, com Paco Ibáñez.
I l’altra nit Lluís Llach, que també tornava a escena.
En Lluís no hauria d’haver-se’n anat. De fet, em sembla que no se n’ha anat, perquè des que va dir que deixava de cantar jo ja l’he vist cantar puntualment.
Diu que cançons com Què volen aquesta gent? són molt necessàries ara. Com veu la realitat política i social que l’envolta?
Més necessàries que mai, sí, perquè a més aquesta realitat sempre l’he vista preocupant. Primer perquè esperàvem que morís el dictador; després perquè no es van complir les utopies que teníem i que són tan difícils de complir, i ara veiem que el capitalisme està desfermadíssim. ●
Clàssics combatius “Cançons com ‘Què volen aquesta gent?’ són més necessàries ara que mai”