La Vanguardia (Català-1ª edició)
El vol dels ‘low cost’
El poderós Ronald Araújo veu porteria a Sevilla com en van veure Ferran Jutglà contra l’Elx i Abde a Pamplona
Es va suspendre en l’aire com si el temps s’hagués aturat. Va quedar penjat en l’espai a la recerca d’una pilota aèria. En el moment just i, sobretot, necessari. Ronald Araújo, la fe mou muntanyes, va pujar al gep de Fernando i va rematar de cap a la xarxa just abans del descans. El Barça perdia injustament, i es lamentava quan l’uruguaià li va donar la vida amb un salt que va recordar el de sa majestat Michael Jordan o, sense anar més lluny, aquells que es calculaven al mil·límetre de Cristiano Ronaldo. Un gol que va ser un tresor encara que el Barcelona no aconseguís el triomf. “Havíem assajat la jugada del gol perquè ells marcaven en zona i Busquets em va fer molt bé la cortina [bloqueig], i vaig entrar allà per marcar”, va explicar després del partit Araújo, que se’n va anar amb l’espineta de només empatar. “Ha estat una llàstima perquè hem estat superiors, sobretot a la segona part, però estem treballant bé per millorar”, va concloure.
L’equip de Xavi va creixent gràcies als productes de la casa i dels jugadors fitxats en mode low cost. Un total d’1,7 milions va costar Araújo, procedent del modest Boston River de Montevideo. No són ni els Celtics ni els Millonarios de Buenos Aires (el Plate).
El gol del charrúa va arribar després que dissabte contra l’Elx, en un altre cop de cap, marqués Ferran Jutglà (zero euros, ja que va acabar contracte amb l’Espanyol B) i que al partit anterior veiés porteria l’extrem Abde (2 milions abonats a l’Hèrcules aquest estiu). Tres futbolistes que van aterrar al club de puntetes, gairebé sense ser esmentats pels mitjans, ja que arribaven per al filial.
Acostumats en altres èpoques de vins i roses i dispendis que el Barcelona desemborsés milions per Dembélé, Coutinho o Griezmann, només cal qualificar aquests tres nois que no són del planter de gangues, de futbolistes que es caracteritzen per tenir trets de carrer i de poble en el seu joc. Ensenyen ànima, desig i força de voluntat. Potser no són de l’escola depurada de la Masia, però es volen guanyar el jornal perquè han conegut el futbol de barri, el del Boston River, el de l’Hèrcules o el del Sant Andreu, on també va jugar Jutglà.
És aquest futbol més racial, de fer tronar i ploure, de ser més murri o de voler més. No es va arronsar Abde. No li va perdre la cara al partit Jutglà. Va ser bàsic Araújo, en el seu segon gol en aquesta Lliga, després del qual també va valer un empat davant el Granada. Tenint en compte la seva potència, segurament no serà l’últim.
Els necessita el Barça, els gols, de qui sigui, perquè amb més talent ofensiu hauria tingut tots els números per guanyar. “Hem generat ocasions per guanyar, tant contra deu com contra onze. Hem jugat amb personalitat, hem millorat en molts aspectes. Hem competit molt bé. Hauríem merescut la victòria. Marxo content de l’equip, no del resultat, perquè al Barça hem de guanyar. Però crec que aquest és el camí. El pitjor de tot és el resultat”, va assegurar Xavi. Ara el de Terrassa espera que al mercat d’hivern arribi un reforç ofensiu. Low cost? El que compta és que rendeixin. ●
Hem jugat amb molta personalitat; marxo orgullós, aquest és el camí”
El pitjor de tot ha estat el resultat, mereixíem el triomf, ha estat una llàstima” Xavi Hernández