La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rajoy i Cospedal estaven informats de la Kitchen, segons el Congrés
La comissió conclou que el PP estava darrere de l’espionatge a Luis Bárcenas
Després de prop d’un any de compareixences –en 23 sessions– de polítics de les més altes instàncies del govern espanyol i del PP, excomissaris de la Policia Nacional i fins i tot un sacerdot o un pres, la comissió d’investigació Kitchen al Congrés dels Diputats va aprovar ahir el document final de conclusions, en què es deixa plasmat que la trama “parapolicial” que va espiar l’extresorer popular Luis Bárcenas no va poder tenir cap més finalitat que “aconseguir les proves per ocultar-les a l’administració de justícia” i amb això “eludir les responsabilitats penals que poguessin derivar-se’n per a alts càrrecs del PP”. Una operació, segons s’apunta, que va tenir el “coneixement” de l’expresident Mariano Rajoy i l’ex secretària general María Dolores de Cospedal.
La comissió Kitchen es va tancar ahir –a porta tancada– amb l’aprovació de les conclusions que va presentar el PSOE gràcies als vots a favor dels socialistes, Unides Podem i Bildu, segons apunten fonts parlamentàries. ERC, PNB i el grup mixt es van abstenir, i el PP, Vox i Ciutadans hi van votar en contra. Després d’introduir-hi unes esmenes, el document final a què ha tingut accés La Vanguardia relata d’aquesta manera qui va estar darrere –i al corrent– de l’operació:
“La cúpula directiva del Partit Popular va ordenar la utilització partidista, delictiva i il·legal d’efectius, mitjans i recursos del Ministeri de l’Interior per fer un seguiment i trobar les proves que estiguessin en poder de l’extresorer i que inculpessin el Partit Popular sobre el finançament irregular i els casos de corrupció durant els anys en què governaven”.
Segons els 19 folis del docu
Jorge Fernández Díaz “va encarregar” al seu número dos “posar en marxa tot el dispositiu delictiu”
ment, l’operació es va dirigir des de tres seus. La primera, des del carrer Génova, on resideix el Partit Popular, “amb el coneixement de María Dolores de Cospedal, que informava Mariano Rajoy” sobre els avenços de la trama. La segona seu situada al Ministeri de l’Interior amb el seu extitular Jorge Fernández Díaz, que “va encarregar” al secretari d’Estat de Seguretat, Fernando Martínez, “posar en marxa de tot el dispositiu delictiu”. I la tercera seu, l’“epicentre”, la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional, que era dirigida per Eugenio Pino.
Es va posar en marxa l’estiu del 2013, quan Luis Bárcenas va amenaçar de descobrir el pastís. Per això, la finalitat era clara: “obstrucció de les investigacions judicials en marxa”, amb referència als casos de corrupció que havien saltat a la llum pública.
L’esmena que Unides Podem ha aconseguit incorporar al dictamen –que s’elevarà al ple per votar-se el 2022– recull que és “oportuna” una “revisió en els processos sobre ús i control dels fons reservats”. També una “revisió dels processos de concessió de condecoracions a la Policia Nacional”, que “permeti més transparència i objectivitat en la concessió [de les condecoracions]”. ●