Una disfressa millor

S’ha de ser valent per batejar un partit polític amb el nom de Valents. Tots els noms que denoten una lloança posen el llistó molt amunt i, si no es compleixen les expectatives que pregonen, la gent –seguidors o no– en pot quedar decebuda. Valent és qui té coratge per emprendre grans aventures, per afrontar perills sense por.

Fins ara el partit es deia Barcelona pel Canvi. Amb aquest nom el va fundar Manuel Valls fa dos anys i escaig, per presentar-se a l’alcaldia del cap i casal o, com finalment va passar, fer alcaldessa Ada Colau. Però ara Valls se n’ha tornat a França a fer de comentarista polític a RMC, que és com en diuen ara de Radio Monte Carlo.

Barcelona pel Canvi era un nom que, involuntàriament o no, bevia de l’agrupació política Ciutadans pel Canvi, que va crear Pasqual Maragall i que va desaparèixer fa cosa de deu anys. Canvi és una paraula molt utilitzada a l’hora de batejar partits. Al País Valencià hi va haver un Valencians pel Canvi. A les Balears, Campos pel Canvi i Eivissa pel Canvi (crec que aquest encara funciona). Fins i tot a Burkina Faso hi ha un Front Patriòtic pel Canvi. De tant de fer servir aquesta paraula ha acabat desgastada. La raó és fàcil d’entendre. Un cop manes, ¿quin canvi proposes si continues fent bandera del canvi? ¿Descavalcar-te a tu mateix del poder?

Des d’aquí, els millors desitjos per a Valents en la singladura que ara enceten. I que no els passi pel cap fer servir com a melodia de campanya la cançó Valiente de Vetusta Morla, aquella que inclou aquells versos gloriosos que diuen: “Yo no voy a contar lo mejor, a ocultar lo peor. / Me pongo el mejor chaqué. / No digo lo que digo. / Hago lo que no hago. / Al revés, al revés, porque / ser valiente no es solo cuestión de suerte. / A veces no soy yo. / Busco un disfraz mejor”. ●

Valent és qui té coratge per emprendre grans aventures