La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘El jardí dels poetes’ que no va voler Barcelona
Rastrejant les empremtes ● dels quadres perduts de Fortuny, Quílez i Berenguer han trucat a les portes de col·leccionistes de mig món, de Londres a Nova York, però, per més paradoxal que sembli, les indagacions també han donat fruit entre els de Barcelona. La corrala de Santiago, un pati típic granadí que és al Realejo Bajo, i
L’esmolador de sabres, datada el 1872 també a Granada, formen part de dues col·leccions privades de la ciutat. Ni l’una ni l’altra no van poder ser localitzades per a la gran exposició Fortuny del MNAC del 2003 ni per a la més recent del Prado del 2017. La primera va ser adquirida per l’esposa de l’escriptor Jacques Normand en la venda de l’atelier, i
L’esmolador de sabres la va comprar Carlos González de Candamo, que va ser ministre plenipotenciari del Perú, a París, i un dels signants del tractat de Versalles, en representació dels països llatinoamericans. Després de diverses vicissituds, la pintura es va posar a la venda a les Galeries Laietanes, l’any 1935, i va ser adquirida per un col·leccionista barceloní. Una tercera obra, en aquest cas una còpia del retrat de Francisco Bayeu, que va pintar Goya, està actualment a la venda en un antiquari barceloní. En queden moltes més per descobrir, algunes ja irrecuperables, com l’emblemàtica El jardí dels poetes, una de les que li van donar més fama en vida i per la qual es van arribar a pagar 90.000 francs, xifra mai abans assolida per un pintor modern, que va ser destruïda per un incendi. El seu primer comprador va ser el comte de Heeren, que l’havia adquirit a Goupil el 1874. Quílez s’exclama després de descobrir que “va ser oferta en venda al Museu de Barcelona, el 1925, pel preu de 500.000 pessetes, però l’adquisició va ser desestimada”.