La Vanguardia (Català-1ª edició)
Pactant, que és gerundi
La reforma laboral pactada ahir per Govern central, patronal i sindicats és una bona notícia en un país acostumat a la divisió i on resulta impensable que es produeixi un acord d’aquestes característiques entre l’Executiu i l’oposició. Ja només per això mereix ser destacat juntament amb el missatge positiu d’estabilitat que s’envia a Brussel·les. La lectura més detallada del preacord assolit ahir, i que serà oficial dimarts vinent quan l’aprovi el Consell de Ministres, permetrà conèixer amb més exactitud la transcendència d’aquest pacte i les seves conseqüències. Però d’entrada suposa un èxit indubtable de la vicepresidenta segona Yolanda Díaz, com també de la resta de membres econòmics del Govern i molt especialment de Pedro Sánchez. En aquests temps tot passa molt de pressa i ja ningú no recordarà tot el que s’ha arribat a escriure sobre els riscos d’aquesta reforma, des de la possible ruptura del Govern de coalició fins a l’enfrontament entre Nadia Calviño i Díaz o l’amenaça d’una suposada vaga general. Fins i tot es va arribar a especular amb un avanç electoral. Al final no ha passat res de tot això i s’ha tancat un acord que molts donaven per impossible.
Els qui segurament han arribat a aquesta signatura final del pacte amb més reticències i arrossegant els peus han estat els empresaris. Antonio Garamendi no ha aconseguit convèncer sectors de la patronal tan importants com els de l’automòbil (Anfac), el camp (Asaja), Madrid (CEIM) o Catalunya (Foment), que es van abstenir en la votació final. Per Garamendi, l’acord és un mal menor que valia la pena acceptar, però això no li evitarà un desgast entre els empresaris properament.
El pacte laboral coincideix amb l’aprovació dels pressupostos catalans ahir al Parlament. Ara sí amb la foto dels tres partits, ERC, Junts i En Comú Podem, escenificant el nou clima polític. Pere Aragonès ha aconseguit aprovar dins el termini uns pressupostos, i això no passava a Catalunya des de feia dotze anys. I també ahir es van tancar acords amb el PSC per renovar alts càrrecs d’organismes del Govern.
Tant de bo aquesta moda del consens i del pacte es consolidi més, tant a Madrid com a Barcelona. I és que pactar no és dolent.