La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bases i glamur contra Moscou
L’Intercontinental de Madrid, peça clau en els acords entre els EUA i Franco
L’hotel i l’ambaixada es miren de reüll en plena zona noble de Madrid. L’Intercontinental és al número 43 del passeig de la Castellana. La seu diplomàtica al 75 del carrer Serrano. La delegació dels Estats Units recorda la de l’Havana, plaça complicada per als 13 presidents que han passat per la Casa Blanca des del 1959, quan Cuba va deixar de ser un pati de jocs afí.
El primer president americà testimoni de la revolució cubana va ser Dwight Eisenhower. Precisament aquest dimarts es van complir 62 anys de la seva visita a Madrid, aquella que un 21 de desembre del 1959 va servir per consolidar Franco en el poder i deixar definitivament enrere l’autarquia de postguerra. Les 18 hores d’Eisenhower a la capital, amb la seva imatge omnipresent i unes enormes lletres IKE (el seu sobrenom) il·luminant el gratacel torre de Madrid, van corroborar els acords Estats Units-Espanya firmats el 1953.
Després de la Guerra Mundial, Espanya es va perdre el pla Marshall, programa dels Estats Units dedicat a la reconversió econòmica d’Europa durant els inicis de la guerra freda. Després va poder participar d’un altre pla: el suport econòmic i tecnològic per part de Washington a canvi de la construcció i ús de quatre bases militars en territori espanyol: Torrejón, Rota, Morón i Saragossa. Per controlar l’expansió del comunisme a Europa, enemic comú del franquisme i Washington, el pressupost era gairebé il·limitat.
L’estratègic desembarcament americà a Espanya, ara territori amic, no només va ser militar. També va tenir una cara més amable com el sobtat interès a realitzar grans superproduccions amb professionals arribats des de Hollywood. Un altre aspecte atractiu va ser l’obertura del primer gran hotel internacional a Madrid: el Castellana Hilton, primer que el cèlebre Conrad Nicholson Hilton va obrir a Europa. Va ser el número 18 de la cadena.
“L’hotel està construït sobre l’antic palau del duc d’Aliaga i el que va fer Luis Martínez Feduchi va ser conservar alguns detalls a l’hotel que recordessin el seu passat”, comenta Mariluz Antolín, responsable de màrqueting i comerç electrònic de l’establiment, a més d’una entusiasta de la història de l’hotel, que des de fa dècades pertany a la cadena Intercontinental, una de les més prestigioses de les 16 marques del grup IHG.
El cost de la festa d’obertura, que va durar tres dies i les seves nits, va superar els 100.000 dòlars del 1953. La casa va llançar la resta amb la benedicció del govern americà: Gary Cooper, Sophia Loren, Luis Miguel Dominguín, Liz Taylor i així fins a 2.000 persones van arribar fins a Madrid per viure l’esdeveniment que en certa manera marcava un abans i un després sociopolític a Espanya i en la seva relació amb els Estats Units, que va aixecar la seva ambaixada a tocar de l’hotel.
“Sempre s’ha dit que entre l’Intercontinental i l’ambaixada hi ha una relació tan propera que fins i tot hi ha un túnel secret sota la plaça Emilio Castelar”, indica a La Vanguardia Paloma Martínez, directora general de l’hotel des d’abril del 2019. “Vaig aprofitar l’aturada de la pandèmia per fer coses que m’era impossible fer en circumstàncies normals, com buscar el famós túnel. No l’he trobat. Però això... no vol dir que no hi sigui”, conclou, deixant oberta aquesta hipòtesi amb la clàssica discreció d’un càrrec com aquest.
L’establiment s’ha mantingut durant aquests gairebé 70 anys en l’elit hotelera de la capital espanyola, i és un dels favorits d’ambaixades de tot el món per celebrar les seves recepcions i festes nacionals, llunyanes avui ja a aquelles d’un món dividit entre dos grans eixos que també se celebraven a la casa.
Com a directora comercial i de màrque
El pacte anticomunista amb Washington va portar també el primer Hilton d’Europa i l’arribada d’estrelles de cinema
ting, Vanessa Tondorf, és l’encarregada de vendre l’hotel pel món. Coneix les virtuts de tots els espais i les 302 habitacions i suites de la casa, inclosa la real, de 400 m2, especialment preparada per a vips i caps d’Estat, encara que la llarga història d’amor d’Ava Gardner amb l’hotel li continua semblant un dels atractius més interessants d’aquest Intercontinental nascut en plena guerra freda.