La Vanguardia (Català-1ª edició)
Israel es fixa duplicar la seva població als alts del Golan abans de cinc anys
El territori va ser arrabassat a Síria en la guerra dels Sis Dies, el 1967
El govern d’Israel es va fixar ahir l’objectiu de duplicar el nombre de colons jueus als alts del Golan en cinc anys, una mesura que podria reforçar el seu control sobre el territori que va ocupar a la guerra dels Sis Dies contra Síria el 1967 i que posteriorment va ser annexionat el 1981. El pla comporta una inversió propera als 300 milions d’euros.
La decisió va ser anunciada aquest diumenge després d’un consell de ministres extraordinari celebrat al quibuts Mevó Hamá, a la zona sud d’aquells territoris.
El pla del Govern pretén duplicar la població dels alts del Golan, construir més de 7.000 nous habitatges i establir dues noves colònies, cadascuna amb uns 2.000 habitatges. L’anunci arriba dues setmanes després que es complissin 40 anys de la Llei d’Annexió del 1981, per la qual Israel es va apropiar d’aquells territoris de forma unilateral i sense el reconeixement de la comunitat internacional.
“Abans que res he de dir que els alts del Golan són israelians, això és obvi. La llei israeliana s’aplica allà des del 1981 i és més enllà de qualsevol debat”, va deixar clar ahir el primer ministre israelià, Naftali Bennett, quan va començar la reunió del gabinet.
L’objectiu és atreure 23.000 nous pobladors, que és la xifra estimada de jueus establerts als territoris. No obstant això, als alts del Golan hi viuen uns 26.000 àrabs drusos natius, dels quals al voltant d’un 20% compta amb ciutadania israeliana.
Segons un comunicat difós pel Govern, els fons destinats a aquest projecte s’utilitzaran per construir 3.300 noves residències en l’assentament de Katzrín, la colònia jueva més gran de la regió, amb una població actual de 7.500 habitants. A més, hi seran creats dos nous assentaments, que es denominaran Asif i Matar.
D’altra banda, Israel farà importants inversions en matèria de transport, educació i sanitat, i impulsarà el turisme i la innovació tecnològica, sobretot en matèria d’ecologia i agricultura.
Bennett es va referir a una combinació de circumstàncies que van portar a l’actual “finestra d’oportunitats” per justificar aquest pla. El primer ministre va citar el reconeixement el 2019 per part del llavors president dels Estats Units, Donald Trump, de la sobirania israeliana sobre els alts del Golan, encara que això no hagi canviat la postura de la resta de la comunitat internacional.
No obstant això, no hi ha senyals que el successor de Trump, Joe Biden, pretengui revertir aquell reconeixement.
Bennett s’empara amb el reconeixement de Trump a la sobirania israeliana del Golan, no corregida per Biden
El febrer, poc després que Biden arribés a la Casa Blanca, el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va declarar que el control sobre el Golan continua sent d’“importància real per a la seguretat d’Israel”. Blinken va fer al·lusió a la presència a Síria de grups de milícies que reben suport per part de l’Iran.
Els assentaments israelians al Golan són molt menors que els de Cisjordània i Jerusalem Est, territoris també ocupats durant la guerra dels Sis Dies i reclamats per l’Autoritat Nacional Palestina per a la constitució del seu futur Estat. ●