La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bangla Desh supera l’Índia i el Pakistan
50 anys després de la independència, el 2022 ve carregat de grans projectes per esborrar clixés catastròfics
Bangla Desh, acostumat a la lentitud dels tricicles, vol que el 2022 sigui l’any del seu gran salt endavant. Després d’avançar l’Índia en renda per càpita fa tot just uns mesos, el país espera accelerar encara més el seu creixement amb la culminació de diverses infraestructures de gran calat. Vegeu la primera línia del metro de Dacca, la capital dels embussos, o la seva primera central nuclear, de factura russa. A més d’un pont quilomètric sobre el cabalós Padma o un túnel sota el riu de Chittagong, en els dos casos, en mans de constructores xineses.
Malgrat això, les relacions no havien estat mai tan bones amb l’Índia, que està rellançant connexions ferroviàries inactives des de feia moltíssimes dècades.
Quan acaba de complir cinquanta anys d’existència, Bangla Desh somia deixar enrere la seva imatge catastròfica. D’origen, ja que, el 1971, el seu part dolorós va donar peu a un nou tipus d’esdeveniment mundial: els megaconcerts benèfics a càrrec d’estrelles de la música. En aquell cas, el “Concert for Bangla Desh” de George Harrison, Ravi Shankar i els seus amics. Els bengalins superen des de fa anys en la majoria de paràmetres el país de que es van escindir, el Pakistan. Però superar l’Índia, el seu defensor de llavors, ha estat la cirereta.
El treball dels bengalins –i singularment, de les bengalines– ha tret el país del fangar. Vint-i-cinc milions de persones han aconseguit deixar enrere la misèria en dues dècades. Un èxit assolit gràcies a un model econòmic i social propi, en què la indústria ocupa un 31% dels treballadors i espera arribar a un 40% al final de la dècada.
Aquestes prioritats polítiques van ser precedides per la difusió de bones pràctiques per part d’oenagés d’arreu del món, que van arribar a representar un 7% de l’economia i que avui suposen tot just un 2%. Els bengalins, aficionats al peix com pocs, van aprendre a pescar.
Malgrat les nombroses calamitats naturals i dels no menys freqüents sotracs de factura humana –des de magnicidis a cops d’estat– Bangla Desh ha consolidat una democràcia amb més abusos de poder i corrupció que l’Índia, però alhora amb una aposta més nítida per la millora dels paràmetres de desenvolupament humà i per la creació de llocs de treball.
Mentre l’Índia destrueix ocupació industrial, Bangla Desh en crea. Mentre fa anys que les exportacions índies de mercaderies estan estancades, les de Bangla Desh creixen un 15% anual.
Així mateix, l’èxit relatiu del país forçarà la seva economia a fer un salt qualitatiu, ja que perdrà l’exempció d’aranzels de què gaudeixen els països més pobres a la UE (on van un 60% de les seves exportacions) o als Estats Units.
Tot i que un 80% dels ingressos de Bangla Desh per exportació procedeixen de les peces de roba, hi comença a haver senyals de diversificació. L’any passat, les seves firmes de software i serveis informàtics van superar els mil milions de dòlars en exportacions. A aquests ingressos cal afegir-hi les remeses dels seus emigrants, que formen la sisena diàspora més nombrosa del món i la vuitena que més diners hi envien.
Amb el pont sobre el Padma –nom del Ganges al seu pas per a l’altura de Bangla Desh– la Xina acostarà Dacca a Calcuta. Mentre que el túnel de Chittagong acostarà la segona ciutat a l’extrem sud del país –on s’amunteguen centenars de milers de rohingyes– i la frontera birmana.
Recentment, a més, Bangla Desh s’ha convertit en l’únic país del món que ha estat governat més temps per dones que per homes. El pols descarnat entre les dues “sultanes” de la política bengalina, Xeic Hasina i Khaleda Zia, que durant dues dècades van alternar al poder, va acabar fa temps amb la victòria definitiva de la primera, més amiga de l’Índia i menys de l’islamisme. Zia ara és a l’hospital, lluitant per la seva vida, després d’haver passat per la presó.
De tota manera, la importància de la dona a la societat bengalina és un fet cultural, que l’allunya, per exemple, del masclisme del Panjab. El predomini de dones a les fàbriques també ha situat l’índex de participació femenina al treball molt per sobre dels paràmetres de l’Índia o el Pakistan. Les bengalines estudien més anys, es casen més tard i tenen dos fills com a mitjana, molt per sota de les pakistaneses. Mentre que l’esperança de vida ja voreja els 73 anys.
Certament, Bangla Desh, malgrat els seus 165 milions d’habitants, és un país molt més homogeni, lingüísticament, culturalment i religiosament que els seus veïns. Amb més d’un 90% de població musulmana, ha girat l’esquena a l’extremisme. I la seva mida el fa més apte per poder demanar comptes o retre’ls. Però no s’ha d’oblidar que va néixer tan desnodrit que no hi havia cap país més pobre, excepte l’actual Burkina Faso.
Ara Bangla Desh creix com pocs o manté bones relacions amb tots. Però sense la suor de les heroïnes d’aquesta història, que són les treballadores del tèxtil, gairebé sempre en condicions precàries i en horaris intensius, res no hauria estat possible. ●
Bangla Desh va néixer el 1971 al final d’una guerra traumàtica per independitzar-se del Pakistan
L’aposta pel tèxtil ha tret el país del fangar: ja supera la veïna Índia en renda per càpita
Amb 165 milions d’habitants (un 90% musulmans), el país ha girat l’esquena a l’extremisme