El boicot diplomàtic als Jocs de Pequín

El debat sobre el boicot dels Jocs Olímpics d’Hivern que s’han de celebrar a Pequín el 2022 no és nou. Tot i això, fa poc va cobrar un gir nou amb el boicot diplomàtic anunciat pel president dels Estats Units, Joe Biden. A aquest anunci de seguida li van seguir declaracions en el mateix sentit dels dirigents d’Austràlia i la Gran Bretanya, després Canadà, Nova Zelanda i Lituània. Una mena de pacte AUKUS ampliat i orientat a la contenció de la Xina, però en el pla esportiu.

Aquests anuncis tenen una innegable dosi de posada en escena diplomàtica. El boicot va ser proclamat urbi et orbi per un Joe Biden que, sense anunciar-ho, no va anar a l’estiu a l’obertura dels Jocs de Tòquio, on va ser representat per la seva dona. En el cas dels Jocs de Pequín, Biden va voler deixar clar que no vol donar suport al règim xinès i les seves diverses violacions dels drets humans i que vol impedir un triomf de Pequín anant a l’àgora on es reuneixen gairebé tots els caps d’Estat i govern en ocasió dels Jocs Olímpics. I ho va fer seguit, esclar, pels que eren els seus aliats més pròxims.

Per descomptat, la Xina va protestar i va declarar que era escandalós barrejar esport i política. La protesta era completament hipòcrita per part d’una Xina que, de manera evident, vol fer servir els Jocs per obtenir reconeixement polític. A més, Pequín va afegir una amenaça explícita a través del portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors, que va afirmar que els països que optessin pel boicot diplomàtic “pagarien un preu”. I, a continuació, Pequín va demanar a les empreses xineses que deixessin de comerciar amb Lituània. Tota una advertència per als països temptats de seguir aquest moviment.

És evident que esport i política estan estretament vinculats en termes de prestigi i en termes de “poder tou”. El Comitè Olímpic Internacional ha fet gala d’habilitat en declarar que els anuncis de boicots diplomàtics demostraven que no s’estava barrejant esport i política, ja que no eren boicots esportius.

En efecte, la distinció és important. El boicot diplomàtic no vol dir més que la voluntat de no voler donar suport a un règim, no voler brindar-li un senyal d’amistat anant a la cita i, en última instància, no voler que congregui tots els altres Estats al seu voltant.

Què faran els altres països? Cal pensar que la solució d’alguns consistirà, per no posar en perill les relacions amb Pequín, a no enviar el cap d’Estat o de govern, sinó més aviat un representant governamental.

En la història dels Jocs, hi ha hagut diversos boicots esportius: els països africans van boicotejar els Jocs de Montreal el 1976, els països occidentals els Jocs de Moscou el 1980, els països comunistes els Jocs de Los Angeles el 1984. L’època dels boicots esportius ha arribat a la seva fi senzillament perquè els esportistes volen poder participar en aquestes cites, però també perquè el país que prengui una decisió així es posa en contra l’opinió pública, desitjosa de veure els seus representants defensar els propis colors nacionals als Jocs Olímpics.

El principi del boicot esportiu planteja també la qüestió d’un boicot més general: per què hem de limitar el boicot a l’àmbit esportiu i no estendre’l a les relacions econòmiques o a les relacions diplomàtiques?

Hi ha sempre un element de menyspreu per l’esport. Sovint és descrit com una variable d’ajust de les relacions internacionals. Tot i això, per què quan un país vol manifestar els seus desacords són els esportistes els que han de pagar la factura, mentre es continuen mantenint relacions econòmiques, culturals...

Davant d’això, el boicot diplomàtic d’un esdeveniment esportiu constitueix una manera d’enviar un senyal polític mentre es permet la participació dels esportistes a les proves.

La qüestió del boicot de les proves esportives mundials està oberta, i no es tancarà. No hi haurà boicot esportiu perquè tots els Estats volen defensar les seves possibilitats i, sobretot, no córrer el risc de ser penalitzats. Hi haurà, sens dubte, altres anuncis de boicots diplomàtics però no tindran conseqüències concretes i, més aviat, permetran calibrar la naturalesa de les relacions entre dos països. ●

El COI diferencia entre boicot diplomàtic i boicot esportiu

La protesta de la Xina és hipòcrita perquè vol fer servir els Jocs amb fins polítics

Esport i política estan estretament vinculats en termes de prestigi i “poder tou”