La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ni els nens petits obliden
Preescolars del Kazakhstan recreen com els soviètics afusellaven un estudiant
El pas del temps acabarà esborrant de la memòria una part dels esdeveniments que van portar al final de l’URSS. Però hi ha alguns episodis que els nous països estan decidits a recordar per sempre. La setmana passada va causar sensació un vídeo en què els nens d’una escola de preescolar de Semei (antiga Semipalatinsk) mostraven en una obra de teatre com uns soldats soviètics afusellaven un estudiant. Va ser al Kazakhstan, on, com en altres exrepúbliques soviètiques, aquest any han celebrat 30 anys d’independència.
A l’escena, observada de prop per la mestra del parvulari i amb diàlegs en kazakh, dos dels petits actors n’empenyen un altre que fa de manifestant amb metralladores de joguina. Aquest darrer està ferit, amb la camisa xopa de sang i el cap embenat. El col·loquen de genolls davant el cap militar. La sala d’interrogatoris no té pèrdua: un pupitre ple de papers i amb un intimidador llum articulat vermell. En el vídeo, difós pel canal de Telegram Readovka, el nen que interpreta el cap militar crida al manifestant, pica la taula amb el puny i retira la seva cadira d’una puntada de peu. Després, és el moment de l’execució. El condemnat pronuncia un emotiu discurs i el disparen amb les metralladores de plàstic.
Per descomptat, no és un relat fidedigne de la realitat, però intenta presentar un capítol fonamental per a la independència del Kazakhstan: l’Aixecament de desembre del 1986, quan milers de joves van sortir als carrers d’Almati, llavors la capital del país, per manifestarse contra Moscou. Va ser una de les primeres protestes massives contra el dictat del centre, durant una perestroika que amb prou feines estava començant.
L’Aixecament de desembre, o Zheltoksan, com se’l coneix per la paraula kazakh per a l’últim mes de l’any, va tenir lloc en un moment de tensió entre russos i kazakhs. A la població autòctona que no dominava l’idioma de Tolstoi i Dostoievski li era difícil obtenir posicions rellevants.
La gota que va fer vessar el vas va arribar quan Moscou va retirar del poder el primer secretari del Partit Comunista del Kazakhstan, Dinmujamed Kunáev, sota el govern del qual els kazakhs havien ocupat posicions importants dins de l’administració local.
L’11 de desembre el Politburó del Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS (PCUS) va fer una reunió sense Kunáev a Moscou i va acceptar la seva petició de jubilar-se.
Mesos abans, el favorit per substituir-lo era un relativament jove Nursultan Nazarbàiev, llavors cap del consell de ministres. Però entre tots dos havien sorgit diferències i, finalment, Mikhaïl Gorbatxov va decidir nomenar al seu lloc un membre del Comitè Central, Guennadi Kolbin, d’ètnia russa i que no havia estat mai al Kazakhstan.
El dia 16 de desembre l’assemblea del Comitè Central del Kazakhstan va tardar 18 minuts a retirar del seu càrrec Kunáev. Hores després, joves estudiants de la capital kazakh van començar a reunir-se a la plaça de Bréjnev (avui plaça de la República) per exigir independència política de Moscou i el nomenament del líder entre els representants de la població autòctona.
En aquella època el poder central encara era molt fort i va actuar amb rapidesa. Les protestes van augmentar els dies 17 i 18, i les forces de l’ordre van actuar amb violenta contundència. Segons el còmput oficial, les jornades van deixar entre 168 i 200 morts. Unes 1.700 persones van resultar ferides i 8.500, detingudes.
La persecució dels manifestants, majoritàriament estudiants universitaris, va acabar amb la condemna de 99 persones. Només dues van ser sentenciades a mort. Segons el portal Readovka, els nens de preescolar de Semei es van basar en un d’ells per fer la seva representació, Kairat Riskulbékov, que tenia 20 anys. El van acusar de matar un vigilant i lesionar un policia durant les protestes.
La pena va ser finalment commutada per 20 anys de presó. Va morir el 1988 a la presó de Semipalatinsk, on segons la versió oficial es va
El nomenament d’un líder rus el 1986 va provocar el ‘Zheltoksan’, una de les primeres protestes contra Gorbatxov
suïcidar. El 1992 va ser rehabilitat. El 1996 se’l va reconèixer com a heroi popular per ordre de Nazarbàiev (primer president del Kazakhstan independent) i es va erigir un monument en el seu honor a Semei.
El Kazakhstan es va declarar independent de l’URSS el 16 de desembre del 1991, el mateix dia que cinc anys abans havien començat aquelles protestes contra Moscou. ●