Jordi Basté

Els pares menteixen

En aquesta reaparició nadalenca del més cru del cru coronavirus ens han retallat les il·lusions més elementals. El nombre de comensals en les celebracions, les hores de converses i les festes de matinada. Hem obeït perquè els metges i els científics, malgrat els lògics dubtes, encerten més que tots nosaltres, eterns cunyats, els camins que hem de recórrer.

Però hi ha un lloc al món on hem de començar a ser intransigents: les cavalcades. La màgia dels Reis d’Orient dura tota la vida, la il·lusió pels Reis d’Orient, uns quants anys. El 2017 vaig viure un dia per a la història, aquella nit de Reis. No continuo per si algun amable lector comet l’atrocitat de llegir aquest article en veu alta amb un nen en un radi d’un quilòmetre. Vaig ser a sobre de la cavalcada del rei Gaspar... i aquí ho deixo (comprovable a la portada mateixa de La Vanguardia del mateix dia de Reis). No he vist mai mirades tan delicioses com les de la canalla al pas de les tres cavalcades amb els tres Reis. I ara hi ha gent disposada a treure’ls el pas dels seus ídols per segon Nadal consecutiu. Ho entenc, no ho comparteixo. Els punxem amb una agulla, els inoculem un líquid, els col·loquem una mascareta des de fa gairebé dos anys, els hem tancat a casa durant el confinament o quan han tingut un positiu a classe... prou!

Esclar que a les cavalcades hi ha multituds, com al transport públic o al cinema tancats veient Spiderman, i per descomptat que cal escriure un llibre d’instruccions sever només per a aquell vespre, però els adults hem de posar-nos per un dia al cap d’un nen i recordar la criatura que vam ser.

Sabem que la nostàlgia té prestigi, per això tots teníem un rei preferit (Baltasar, per descomptat) i recordem alguna carta als Reis escrita amb lletres de pal en ratlles tortes.

Encara que allò que és real sigui sempre més difícil de mostrar que l’imaginari, la màgia dels Reis d’Orient no té preu, però, alhora, té una durada efímera que es trava quan apareix l’amiguet imbècil amb l’espòiler a sobre. Oferim la il·lusió i gaudim d’una nit que permet recordar aquell mateix dia traumàtic que, en arribar a casa, els vam preguntar als nostres pares si aquell espòiler era cert i ens van dir, capcots, que sí. Anys més tard sabem que els pares també menteixen. ●

La màgia dels Reis dura tota la vida; la il·lusió pels Reis, uns quants anys