La Vanguardia (Català-1ª edició)
El temple de les rajoles
Dos joves impulsen un espai a Barcelona per exhibir milers de mosaics hidràulics, la majoria dels quals rescatats de les escombraries
Figures geomètriques, motius florals, dibuixos de dracs, de forma quadrada o hexagonal... Milers de rajoles hidràuliques modernistes de Barcelona condemnades a ser destruïdes a l’abocador tindran una segona vida. Joel Cánovas i Enric Rebordosa, dos apassionats d’aquest tipus de paviment, rescaten des de fa anys aquestes peces, sovint, dels sacs de runa. Ara han unit forces per construir una llar per a aquest patrimoni barceloní tan típic.
Un edifici singular del Poble Sec de l’arquitecte Salvador Puiggrós es transformarà en un temple de rajoles. Es tracta d’un immoble que havia acollit una antiga fàbrica de sifons de principis del segle XX i havia estat seu d’un teatre alternatiu.
El local, d’uns 500 metres quadrats, disposa de tres portes que dividiran els usos dels diferents espais. Un dels accessos serà per a la sala d’exposicions, un altre correspondrà a la sortida en què s’habilitarà una botiga relacionada amb les rajoles i, finalment, hi haurà una altra entrada per a un magatzem. “Volem crear un espai molt viu, amb un bar, amb sales polivalents i tallers de fabricació i restauració. També instal·larem una premsa hidràulica procedent d’una antiga fàbrica d’una família de Mollerussa”, explica Cánovas, conegut com el caçador de rajoles a través del seu compte d’Instagram The Tile Hunter.
La col·lecció està formada per uns 3.500 models i unes 50.000 rajoles, 15.000 de les quals ja descansen a la nova casa.
Costa de fer un pas sense gairebé trepitjar un dels mosaics hidràulics centenaris. “Una de les meves últimes troballes ha estat un model de 1900 de Josep Pascó, professor de pintura de Joan Miró, amb un disseny del que sembla un lloro. És molt difícil trobar aquest tipus, ja que és de 15x15 cm i la mida estàndard sol ser de 20x20 cm”, destaca Cánovas. El futur centre vol ser pioner a la capital catalana. “No conec cap altre projecte d’aquesta envergadura a Barcelona. Per exemple, sé de l’existència del Museu Nacional de la Rajola a Lisboa o el Jackfiel Tile Museum al Regne Unit”, afegeix.
Cánovas, un jove natural d’Andorra, col·lecciona des de fa anys les peces i difon les troballes a la xarxes socials. Es mou amb bicicleta amb una motxilla per la ciutat i quan veu una reforma o un sac de runa no dubta a donar-hi un cop d’ull. Amb el pas del temps i després d’haver-se donat a conèixer, rep avisos d’obrers i d’altres contactes del món de la construcció, a més de donacions. Tot i que moltes de les rajoles procedeixen de l’Eixample, també n’hi ha de Ciu
El centre disposarà d’un fons de 50.000 peces, sales d’exposicions, un bar i una botiga
tat Vella i del Poble Sec, i d’altres ciutats catalanes, com ara Sabadell, Terrassa, Badalona, Reus o Lleida. Pel que fa al disseny, n’hi ha algunes de més freqüents que d’altres. “Els colors més escassos són els blaus perquè eren cars. Una combinació clàssica és la d’una flor al mig i una geometria al voltant amb tons cremes, vermells i verds”, detalla aquest incansable recol·lector de mosaics hidràulics.
En aquest viatge, Joel Cánovas va trobar com a soci el polifacètic Rebordosa, creador de l’editorial Flâneur i artífex de diversos bars modernistes, com ara el Muy Buenas o La Confiteria. Van entrar al local a l’agost i la idea és que la primera exposició s’inauguri al llarg de la pròxima primavera. Darrere d’aquest singular projecte, hi haurà una ingent tasca d’investigació i catalogació de les peces. “No és un negoci. Està fet per amor a les rajoles. El nostre objectiu consisteix a disposar d’un espai per ensenyar aquesta bellesa i que es conservi”, conclou Rebordosa. ●