Recepta contra la decadència

Es parla molt últimament de si Barcelona viu una crisi d’autoestima que mostra la porta d’entrada a una etapa de decadència de la capital catalana. Els signes que avalen aquest estat d’ànim són diversos i no tots tenen un origen recent en la pandèmia o en controvertides decisions de la política local, sinó que s’arrosseguen dels últims anys convulsos durant els quals Barcelona va viure com a epicentre del conflicte català. Tard o d’hora, la suma de tots aquests factors acaba sortint i qualsevol petita notícia negativa o amenaça cau com una llosa en un ambient debilitat per aquesta incipient depressió. Vegeu, si no, què va passar amb el lament del festival Primavera Sound després de xocar contra la paret del Consistori barceloní i com es va tallar ràpid una possible via d’aigua que hauria tingut serioses conseqüències per a la ciutat.

Com s’ha d’actuar davant aquesta situació? El primer és assumir que Barcelona no està en el seu millor moment i que ja no és tan atractiva com abans. Ho demostra el fet que ciutats competidores han ensumat aquest decaïment i assetgen per treure’n profit, sense oblidar que estratègies criticades aquí triomfen en altres llocs i els donen avantatge.

Per això és imprescindible encertar en el diagnòstic i acceptar on són avui les nostres possibilitats. Ser realistes i possibilistes evitarà que perdem oportunitats pensant que encara som els qui érem. La crua realitat és

Barcelona no passa pel millor moment i pagarà molt car els errors estratègics que cometi

així. Barcelona està menys de moda i ara juga a una lliga inferior. Podem continuar avançant i aspirar a tornar a la Champions League, però avui no estem ni per disputar l’antiga copa de fires.

No som igual d’atractius perquè hem tingut diversos accidents greus encadenats que han deixat una capital per la qual mig món sospirava, en una ciutat corrent. Hi ha qui pensa que, en el fons, aquest era l’objectiu d’algunes polítiques adoradores del decreixement impulsades els últims temps.

En aquestes circumstàncies no estem en condicions de posar-nos formidables ni de rebutjar propostes alegrement. Ens juguem desenes de milers de llocs de treball, milions d’ingressos i milions en recaptació d’impostos de l’activitat econòmica que pot quedar ressentida d’actituds il·luses.

Altres ciutats se n’han adonat i volen treure’n partit. Abans ningú gosava rivalitzar i estàvem tranquils davant una competència que ens mirava des de molt lluny amb admiració. Ara intenten treure llenya de l’arbre caigut. Fins i tot el Mobile té ofertes dins d’Espanya per ser acollit si un dia Barcelona pateix un dels seus desvaris d’antiga grandesa. No està tot perdut ni de bon tros. Però no ens podem distreure més ni cometre errors estratègics que marquin el futur, perquè llavors la recuperació serà més llarga i depriment.