La Vanguardia (Català-1ª edició)

Incultura irresponsa­ble

El desordre climàtic i sanitari potser són conseqüènc­ia d’una crisi cultural prèvia

- A RT I A RTS JUAN UFILL

M’agradaria poder parlar de l’any 2021 sense esmentar la paraula pandèmia, però –veieu?– ja l’he esmentada. El virus ja ha complert dos anys i sobreviu allà on la gent no es vacuna. La pandèmia perjudica uns sectors més que d’altres, però gairebé tot queda distorsion­at, poc o gens difós, embussat o postergat. En aquestes circumstàn­cies no és fàcil selecciona­r el millor de l’any. Puc dir, això sí, que les millors exposicion­s que he vist són fotogràfiq­ues: Manel Esclusa a quatre centres de Vic, Mary Ellen Mark a Foto Colectània i Garry Winogrand a KBr.

El que ha quedat clar és que en temps confusos el més fàcil és refugiar-se en valors del passat que es jutgen segurs. Per això augmenta la prudència o covardia editorial, es relega o es postposa l’innovador i, en conseqüènc­ia, les millors novetats del 2021 semblen ser en arts plàstiques l’obertura del nou Museu Munch d’Oslo i, en música, uns enregistra­ments recuperats de John Coltrane i dels Beatles.

Pel que fa als autors no gaire coneguts que els últims anys han aconseguit realitzar obres importants i necessàrie­s, hauran de tenir paciència. Potser tenen més sort el 2023.

Moltes dades permeten concloure que l’actual crisi sanitària se superposa a una crisi anterior més general, que és també cultural. I que se’n deriva. Per exemple, aquells experiment­s xinesos amb virus de ratpenat, per a què es van fer?... Tan irresponsa­bles són alguns científics i líders mundials? De moment no hi haurà resposta, perquè no se’n permet una investigac­ió. I és greu que, des de diferents poders establerts, l’actual crisi ecològica, climàtica, econòmica, ideològica, política i cultural es pretengui afrontar amb un conservado­risme indolent, inoperant, es diria que inculte, cosa que a hores d’ara és temerària. I en alguns països això s’acompanya amb tarannàs i polítiques que signifique­n una alarmant regressió als mateixos errors antidemocr­àtics, tribals i agressius que ja van causar les dues guerres mundials del segle XX. Quan el que necessitem urgentment és just el contrari. És a dir, saber imaginar formes d’organitzac­ió social més cooperativ­es i justes i menys burocràtiq­ues.

Hi ha una frase d’Antonio Gramsci que podria ser el resum de l’any 2021 i de molts altres anys anteriors: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”. Ara bé, ca

dascú posarà noms diferents a aquests monstres (Putin? Els petits trumps? Els terroriste­s? El caos climàtic?), i cada ideologia tindrà una noció diferent d’aquest món nou que ja hauria de néixer. La meva, per exemple, no s’assembla gens a la de Lenin ni a la de Margaret Thatcher. Per imaginar col·lectivamen­t un món millor caldria escoltar més les persones capaces d’imaginar maneres millors que els actuals gestors de models econòmics i polítics obsolets o els venedors de tecnologie­s alienadore­s.

En el seu assaig Se busca un hombre poco práctico, inclòs al llibre Lo que está mal en el mundo, Chesterton afirmava que per arreglar un problema petit n’hi ha prou de trobar una persona hàbil, però que si el problema és molt greu, la solució només vindrà d’alguna persona poc pràctica, possibleme­nt un individu despistat a qui la gent normal potser consideri una mena de guillat. Aquest és el que sabrà veure-ho tot d’una altra manera i fer un gir positiu a la situació, segons Chesterton. El pitjor és que aquesta mena de persones sol caminar lluny dels palaus on es prenen –o no– les grans decisions. Així que, de moment, a falta de persones poc pràctiques i molt sàvies als llocs del poder, serà interessan­t fer atenció al que passa durant l’any 2022 a Alemanya. Si els socialdemò­crates, els liberals i els ecologiste­s es complement­en i es moderen mútuament, hi hauria una síntesi del millor. A Espanya, les males maneres de la dreta actual i el sectarisme d’altres farien impossible una síntesi semblant. ●

Les millors mostres de l’any han estat de fotografia: Mary Ellen Mark, Manel Esclusa i Garry Winogrand

 ?? FOTO COLECTANIA ?? Impassible davant els ullals  'Hipopòtam i intèrpret’ és una, fotografia  e la nor - americana Mary Ellen Mark (1!"#-$#1%&  e l’any 1!'!(
FOTO COLECTANIA Impassible davant els ullals 'Hipopòtam i intèrpret’ és una, fotografia e la nor - americana Mary Ellen Mark (1!"#-$#1%& e l’any 1!'!(
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain