El discret encant

L’urbs de Nova York, evocant un dels magnífics títols de Luis Buñuel, ha viscut el discret encant de la victòria. Discret per poc reconegut en una societat disposada a celebrar qualsevol circumstància com si fos la conquesta de Mart. Hi ha pares que celebren que el seu fill faci un gol en pròpia porta. Ja se sap, com sosté la filosofia de l’absurd de Faemino y Cansado, si el metge et diagnòstica colesterol, doncs això, “més val tenir que desitjar”.

En aquesta metròpolis fascinant on es conjuga el luxe amb les escombraries, l’arquitectura d’alta volada amb les infraestructures obsoletes, els gossos de raça i alt bressol amb la invasió d’unes rates cada vegada menys acomplexades de la seva condició repulsiva, l’esport expressa aquest relat de les dues ciutats que conviuen en el dia a dia, la dels molt rics i la dels molt pobres.

De vegades uns i altres s’uneixen en una causa com el soccer o futbol a l’europeu. Aquí se segueix molt els partits de la Premier anglesa ( sorry Barça i Madrid) i poc el campionat local, la coneguda com la MLS, germana pobra de la NFL (futbol americà), la MLB (beisbol) o l’NBA, l’imperi del bàsquet que per a tants aficionats és una estafa si es compara amb la lliga universitària! Però aquest és un altre tema.

A més, la història de discreció no parteix de la burgesia, a qui va al·ludir el geni de Calanda, sinó que és una reflexió de com l’aristocràcia del soccer del petrodòlar va saber aprendre de les derrotes. La immensa majoria a la Gran Poma, sempre amb set d’èxit, ni s’ha assabentat que un dels seus equips ha aconseguit la fita de ser campió dels Estats Units. El New York City FC (NYCFC), fill petit de l’acabalat Manchester City i residència al Bronx, s’ha coronat per primera vegada des de la seva fundació el 2013. Els seus rivals, els New York Red Bull, que en una altra mostra de l’absurd tenen el seu camp a Nova Jersey, han tancat la seva temporada 26 com la primera, de buit.

L’alcalde, Bill de Blasio, que sempre ha estat de fer xous, i més ara que se’n va, els va muntar una recepció amb discursos i serpentines. Escassa repercussió mediàtica, i això que la ciutat passa per una llarga sequera en tots els grans campionats: beisbol, futbol americà o bàsquet, en què l’últim anell dels Knicks és una batalleta d’avis a nets i els Nets són el vol i dol dels nou-rics.

És el que li va passar al NYCFC. Van començar pretenent l’èxit amb estrelles a l’ocàs (Pirlo, Lampard, Villa) i es van estavellar. I han vist la llum amb el discret encant de la joventut.