Web3, la teva

Dies de missatges de WhatsApp, grups de Facebook, mems a Twitter i canelons a Instagram. SMS del Catsalut a banda. Només a WhatsApp hem enviat una mitjana de 100.000 milions de missatges al dia, o, el que és el mateix, 1,1 milions per segon. Tot això passa perquè vivim en el que coneixem com a Web 2.0.

M’agrada el concepte de viure a la web, o viure a internet. El professor Salvador Alsius, al llibre Com TV3 no hi ha(via) res, distingeix entre mitjà i medi: “Internet no és un mitjà, és un medi. Un medi en què molts de nosaltres ja fem vida, com la fem a l’atmosfera terrestre, o com la fan els peixos a l’aigua”. Doncs bé, la Web 2.0 és la web participativa en què tots som creadors de continguts; des d’un m’agrada, un retuit, una foto, un watsap o una entrada a Facebook fins a Ibai Llanos.

Aquesta era la visió de Tim BernersLee quan l’any 1989 va inventar la web. De fet, la web sempre ha estat d’oberta, descentralitzada i participativa, el que passava és que fins l’arribada dels blogs, a finals de la dècada de 1990, només era participativa pels que sabien escriure HTML i fer FTP en un servidor. És el que en retrospectiva coneixem com a Web 1.0. Nogensmenys, el mateix Berners-Lee no reconeix aquestes etiquetes que tan bé ens van per emmarcar períodes, tecnologies i canvis socials; la web és un medi, i com a tal es troba en permanent evolució.

Abans de Nadal Elon Musk va fer un tuit: “Algú ha vist la web3? No la trobo”, un tuit a què responia el cofundador de Twitter Jack Dorsey amb un d’igualment irònic. I és que estem a les portes del que coneixem com a Web3 (sense espai abans del número). La Web3 representa el nou estadi d’internet i probablement una nova manera d’organitzar la societat. Com la Web 2.0 actual, la Web3 és oberta, descentralitzada i participativa, però amb la diferència que les aplicacions que hi corrin a sobre –penseu en els WhatsApp, Facebook, Instagram, YouTube i Twitter– no seran propietat de les empreses com Facebook, Google i Twitter, sinó dels usuaris que hi participin. Al capdavall, té tot el sentit del món: el valor de qualsevol de les plataformes de la Web 2.0 són els seus usuaris, i aquests últims no reben cap compensació per la feina de curació, creació i publicació de continguts que hi fan.

Si ens hi fixem bé, la història de la digitalització és precisament això, la història d’empoderar la gent mitjançant la descentralització: primer amb la capacitat de còmput –la revolució dels PC dels vuitanta–, després amb la capacitat d’accedir a la informació –Web 1.0– i posteriorment amb la capacitat de publicar-hi continguts –Web 2.0. Però també és la història de la recentralització i el control: Microsoft i Apple en els PC i Google, Facebook, Apple, Amazon i Microsoft en la Web 2.0.

Esperem que la Web3, la teva, sigui la bona; el meu desig pels anys que venen.

A la Web3 les aplicacions seran propietat dels usuaris que hi participin