“Els impostos serveixen a llarg termini, però els polítics els utilitzen a curt”

Tinc 60 anys: cada vegada les persones tributen més i les empreses, menys. Milers de comptables dediquen la vida a eludir la fiscalitat internacional: simplifiquem-la, les reformes de l’OCDE van per bon camí. Soc anglès: la fiscalitat dels grans països és molt semblant. Col·laboro amb l’IEB de la UB

Google, Facebook, Amazon... han de tributar més aquí? Sembla el més just si guanyen els diners aquí, on facturen... Traient quota de mercat a empreses espanyoles que tributen aquí. Però en tributació internacional, més que no el que és just, es recapta l’establert, i d’això establert el que queda després de la tasca de l’exèrcit de comptables de multinacionals que es dediquen a fer que tributin menys.

Veig que serà una entrevista difícil.

La meva especialitat és complexa. I, al final, la tributació internacional no és tan rellevant en el total d’ingressos fiscals d’un país, perquè la part que depèn d’imposar sobre els beneficis de les empreses –cosa que inclou les multinacionals– amb prou feines penes suposa el 10%.

Es podria aconseguir que paguessin més?

Ara, amb els recents acords de l’OCDE sobre fiscalitat internacional, potser arribem a un 12%, però el gruix del que recapten els països continua sent el que obtenen del que tributem sobre ingressos personals, l’IRPF; i sobre el consum, l’IVA.

Com pagarem els ingents dèficits fiscals que està comportant la pandèmia?

La resposta és augmentant aquests dos tipus d’impostos més que intentant reformar el complex sistema tributari internacional.

Veurem augments d’impostos ja?

No, perquè potser són necessaris, però electoralment són molt poc rendibles.

Serà sostenible allargar el deute sense fi?

Els governs poden allargar-lo en ocasions, com en pandèmia, però si imprimeixen i reparteixen diners sense fi, acaben –començant per la inflació– perdent el seu valor. I si perden el seu valor, qui treballarà per ells?

Quin és el llindar i quan arriba un estat al límit del deute que pot assumir?

Ja li he dit que existeix aquest límit, però els polítics intenten que no els toqui assumir-lo durant el seu mandat. Els impostos s’haurien de dissenyar per al llarg termini, però avui es pensen per a les pròximes eleccions.

I si pensem que pagarem el deute espanyol d’aquí 100 anys: tots calbs?

Augmentar-lo i retardar-ne el pagament també té els seus costos, com el de la inflació, que destrueixen els estalvis de la gent i és el que no volen veure els polítics fins que una crisi de deute els costa les eleccions.

Per què no s’imposa més a les multinacionals perquè paguin menys les persones?

Perquè una empresa a la qual s’apugen els impostos en un país, si no marxa a un altre, col·locarà aquest cost afegit en els seus preus i els proveïdors, reduint sous dels seus treballadors o acomiadant-los. La pregunta sempre és: qui acaba pagant-los, al final?

Es tracta de trobar un equilibri? I ho aconsegueix l’actual sistema fiscal global?

El sistema fiscal global avui és l’heretat d’un acord del 1920 que repartia els drets d’imposar impostos entre els diversos països que allotgen una multinacional, que no són només on obté els seus beneficis.

No sol tributar-se al final en paradisos fiscals on són inexistents o mínims?

Per això les multinacionals tenen exèrcits de comptables que eludeixen el que poden, perquè la normativa és difusa i complexíssima. Google, per exemple, ven anuncis al Regne Unit, però els seus enginyers són a Califòrnia i té una seu a Irlanda...

On creu que ha de pagar, doncs?

Amb l’actual sistema pagaria als EUA i una mica, molt poc, a Irlanda, però no al Regne Unit... En tot cas, és fàcil per a Google buscar la manera de pagar el mínim.

Què aconsella vostè?

Tots guanyaríem si el sistema i les normes fossin més senzilles i els últims acords de l’OCDE van en el bon sentit per evitar tantes vides absurdament dedicades a eludir la tributació internacional.

I un tribut extra abans que alguns rics se’n vagin a residir a paradisos fiscals?

Abans que se n’anessin a un altre país m’asseguraria que han tributat tot el que deuen; però si no deuen res, no ho tinc tan clar.

L’impost de transmissions i herències és doble imposició?

Qui diu això no entén el sistema impositiu. Primer, perquè moltes de les activitats econòmiques que generen una herència no han pagat impostos; i després: imagini que ocupo el meu fill com a jardiner...

Ben fet: que treballi pels seus diners.

...Li pagaré un sou del que seria la seva herència per la seva feina i aquest sou tributarà. Perquè un impost és sobre cada activitat o intercanvi i no sobre el capital que tens, de manera que és absurd parlar de doble, triple o quàdruple imposició: totes ho són.

Creu en la corba de Laffer? A partir d’un percentatge impositiu es recapta menys?

Si un govern imposa tipus fiscals massa alts, al final recapta menys que si no els apuja tant; però ara no hi ha cap govern europeu que s’hagi excedit apujant impostos. Hi ha més marge de pujada que ganes polítiques de pagar el preu electoral d’apujar-los.