ELS MOTS ENCREUATS

HORITZONTALS 1 Relativa a una riera. Fa anar la clepsa per imaginar com s’alimenten els remugants. 2 Vagarejar sense deixar d’equivocar-se. Flautins.

3 Cosits. Difusos. 4 Arriba al podi sense oxigen. Pebrot que pica. Arquejo i, al final, desembarco. 5 Dia sense albada. Tractarà sobre alguna cosa poètica. Al capdamunt de l’escala. 6 Res no és. Té idees singulars i està com un llum, encara que no visqui dins de cap llum. XIX. Acaba com comença. 7 Comença a enfurismar-se. De l’extrem superior, quan és necessari comprar vegetals. Cinc cèntims de pneumàtics. 8 Ho conec. Remena. Frontera.

9 Es fatiguen quan pugen. Resarà sense vocalitzar. Mames sense ajuntar mai els llavis. 10 Fereixi un ocell de l’ala. No era cap cacera. Malmesos pel pas del temps dins d’un armari amb bestioles. 11 Calcem els cavalls. En tres paraules unides, trobareu una volva blanca dins d’un vas.

12 A les portes de Lleida. Portes el bestiar al riu perquè calmin la set. Disc sense l’agulla. 13 En aquell indret. Reproduir les circumstàncies que es van donar en un moment determinat. Centúria. 14 En un cert sentit, solitari. Aparenti ser un santet.

VERTICALS 1 Alenes. Alè. 2 Emprenyada de manera capital. Úvula amb denominació nadalenca. 3 Vagaregi per l’obra literària de Luca. Gif sense romans. Tomb de guionista. Dues que cinquantegen. 4 Raig sense el romà. Clissar. Va fent via. 5 Posen els pèls de punta. Quantitat de líquid necessària per a produir l’encebament d’un òrgan de bombament. Còpula. 6 Nitrogen. Sarmentada. Xopa. 7 Objectes. Verro. Les més europees de les dues. 8 Comença a accionar-ho. Indígenes. Les armes més vincladisses dels arquitectes. 9 D’una tristesa llòbrega i depriment. Raiera. 10 L’animal penat de la Montserrat. Via excrementícia. Fan caure rosada. 11 Capa pigmentària i vascular de l’ull situada entre l’escleròtica i la retina i integrada per la coroide, l’iris i el cos ciliar. Amanint. L’esperat final del combat. 12 Ho perfumeu tot fixant la mirada. Revolt fluvial que alenteix el curs de les aigües. 13 Mancats d’equilibri. Poden ser de neu o de detectiu. Gros i bru.

14 Tallant un arbre arran de terra. Xuclà.