El jovent no balla per Cap d’Any

Amb les noves restriccions, ens hem quedat sense revetlla de Cap d’Any. Ni el jovent ni els més granats podrem bellugar l’esquelet en cap festa popular fins a la matinada. Enguany, el jovent no balla. Quan jo era jove, els dissabtes a la tarda TVE, l’única televisió espanyola i, per tant, la millor i la pitjor que hi havia, emetia un programa musical de nom Aplauso. Va estar en antena cinc anys, entre el 1978 i el 1983, i el presentava José Luis Uribarri, el profeta del Festival d’Eurovisió.

Dins d’aquest macroprograma s’hi hostatjaven altres seccions, com ara La juventud baila, que presentava José Luis Fradejas. No es caracteritzaven pels nous corrents, es limitaven a emetre les cançons dels grups més populars i discotequers del moment. I potser per això va tenir tant d’èxit. Si voleu bons índexs d’audiències, seguiu el gust de la majoria, això que ara en diuen el mainstream, el corrent principal o la tendència majoritària.

Recordo el nom d’aquest espai, La juventud baila, cada vegada que percebo l’intent de crear un nom col·lectiu. Aquests noms s’han forjat per defugir el masculí genèric, que es veu que és el culpable de tots els nostres mals com a societat, però que, malgrat tot, continuem fent servir de manera conscient o inconscient, perquè, al capdavall, és el que funciona més bé i és amb el que ens havíem entès fins fa quatre dies.

Val a dir que, de totes les propostes que avui hi ha damunt la taula, els noms col·lectius em semblen la millor solució per fer content tothom: evita el masculí genèric i evita els desdoblaments, oli en un llum. És el cas de ciutadania, per parlar del conjunt de ciutadans, o

alumnat, que inclou els estudiants de tots els sexes, per posar un parell d’exemples. Hi ha hagut intents no tan reeixits, com ara advocacia, per parlar del conjunt d’advocats. Però això no vol dir que no es consolidin i, el que és més important, que acabin funcionant si són entenedors per a la majoria.

D’altra banda, els parlants rebutgen sovint paraules, expressions i frases fetes que consideren passades de moda o d’altres temps. “Això ho deia la gent gran”, és el gran argument per no ferles servir. Fixeu-vos que en aquesta frase ja no fem referència als avis vius, sinó als que ja no hi són, per denotar encara més que són d’una altra època. Doncs bé, aquest fenomen és el que li passa a la paraula jovent (i a juventud en castellà). Hi ha qui s’estima més desdoblar, “els i les joves”, que no pas recórrer a un mot genèric, clar, senzill, nostrat i que, a l’època d’Aplauso, es feia servir, en aquest cas en castellà, sense cap mena de connotació ni intenció: el jovent.

Els noms col·lectius s’han forjat per defugir el masculí genèric, culpable de tots els nostres mals