Incerteses i harmonia

La ra e a elle

Director Albert Recasens Lloc i ata Palau de la Música (21/XII/2021)

Molts s’hauran sentit atrets per la possibilitat de gaudir de l’Escolania de Montserrat en una de les felices oportunitats de veure un concert al Palau i amb obres d’autors catalans. Hi ha entitats que pertanyen a un marc identitari que els uneix, com són les que hem esmentat, i que afegides a la música prevista per a aquesta ocasió formen un horitzó del qual poques cultures poden fer ostentació pel que fa a continent, intèrprets i contingut. Una altra de les atraccions de la proposta era per si mateix La Grande Chapelle que dirigeix Albert Recasens, poc present en aquestes terres, i que fa una tasca encomiable de recuperació del gran patrimoni musical espanyol i català. I el triangle d’interessos es completa en l’àmbit de la certesa amb els compositors i obres programades.

Però, entrant en l’àmbit epidèmic de la incertesa, que és com el de la desharmonia, l’Escolania va haver d’absentar-se de la cita a causa d’un cas de covid, i el grup que dirigeix Recasens va assumir en solitari el programa amb petits canvis. He de dir que la incertesa s’agreuja amb gent, com ara alguns espectadors que, al centre de la platea, menyspreaven ostensiblement la mascareta, i que desatenien les recomanacions i posaven en risc els qui hi havia al seu voltant.

La feina de La Grande Chapelle va ser excel·lent, tant en les obres que van obrir el programa, dels antics mestres montserratins (s.XVII-XVIII) Joan Cererols i Miquel López, com en l’Ave Maris Stella del primer, afegida en lloc de les de Narcís Casanovas i Benet Julià que no es van interpretar per l’absència dels escolans. La peça forta del programa va ser la Missa Scala Aretina del també català Francesc Valls (1671-1747). ●