La Vanguardia (Català-1ª edició)
Comença la llarga campanya
Pedro Sánchez i Pablo Casado obriran avui amb les respectives conferències de premsa la llarga campanya electoral que s’acosta fins a les pròximes generals. Prenguin-s’ho amb calma perquè aquesta batalla pot ser encara més caïnita que la del 1996 entre Felipe González i José María Aznar o la del 2004 entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, pocs dies després de l’11-M. En teoria les eleccions s’haurien de celebrar el novembre del 2023, però hi ha moltes possibilitats que s’avancin i, encara que no sigui així, hi haurà molta xaranga electoral fins aquella data. Per començar, al febrer eleccions a Castella i Lleó; al juny és possible que a Andalusia, i al maig del 2023 les municipals i a la majoria de les comunitats autònomes. I no descartin altres avançaments a la Comunitat Valenciana o a Múrcia, on va començar tot.
Sánchez ha convocat els mitjans per fer balanç de l’any, just quan està a punt d’arribar a l’equador de la legislatura, i en un moment simbòlic perquè acaba d’aprovar els pressupostos al Congrés amb una àmplia majoria i la tan controvertida reforma laboral al Consell de Ministres. Amb els fons europeus a punt d’arribar, el seu missatge no serà tan exultant com li hauria agradat perquè els contagis de la covid i el cost del preu de la llum són dos factors que no conviden precisament a l’optimisme. No se sap què faria un altre governant en el seu lloc, però davant dues catàstrofes tan greus sobre els caps dels votants, pot ser més rendible electoralment fer oposició que no pas governar.
Certament el 2022 no serà un any còmode per al Govern central, per bé que Sánchez ha donat mostres sobrades de la seva resiliència. El que està clar és que el PP de Casado no li facilitarà gens les coses. Si la seva oposició ha estat dura i allunyada de qualsevol acostament al pacte, imaginin-se com serà en un any electoral. Castella i Lleó tindrà ja, d’entrada, un protagonisme com poques vegades ha tingut aquesta comunitat. En aquest context, qüestions de pes com la carpeta catalana no sembla que hagin de tenir avenços significatius i poden quedar aparcades com la reforma de la Constitució. Ara, malauradament, toca més demolició que construcció.