La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rússia perd la memòria
Tanquen Memorial, l’oenagé que va fundar Sàkharov i documenta els crims de Stalin
Acaba un any negre per a la societat civil de Rússia. Al gener l’opositor anticorrupció Aleksei Navalni va ser empresonat, i durant mesos la repressió va arribar a mitjans independents i grups de drets humans. Ahir el Tribunal Suprem va ordenar el tancament de la veterana oenagé Memorial, fundada durant la perestroika entre d’altres pel Nobel de la Pau Andrei Sàkharov.
En un altre cop contra la societat civil russa, el Tribunal Suprem va acceptar la demanda que la Fiscalia General va presentar al novembre contra Memorial Internacional, l’estructura matriu que coordina una xarxa de 50 organitzacions que treballen a Rússia i altres països.
Després d’escoltar la sentència, diversos presents a la sala del Suprem van començar a cridar: “Vergonya! Vergonya!”. Com en les dues sessions anteriors del judici, desenes de persones es van concentrar al carrer Povarskaia, al centre de Moscou, per donar suport a l’organització. “Viurem sempre”, es llegia en alguns cartells. Alguns dels assistents van ser detinguts per la policia.
Per substanciar les seves acusacions, els fiscals han argumentat que Memorial ha violat “sistemàticament” els procediments als quals estava obligada pel seu estatus d’“agent estranger”.
El president de la junta directiva de Memorial, Ian Ratxinski, va dir que l’organització recorrerà contra la sentència. “Primer davant els tribunals nacionals. Espero que, en l’última instància, es prengui una decisió a favor nostre”, va explicar a Interfax. “Si cal, recorrerem al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Memorial Internacional va ser declarat “agent estranger” el 2016, segons una polèmica llei russa aprovada el 2012 que té connotacions de l’època estalinista i que s’equipara a ser espia o treballar contra els interessos de Rússia. S’aplica a organitzacions acusades de rebre finançament exterior. Memorial està obligat a incloure aquesta etiqueta a tots els seus documents i publicacions, fins i tot a internet i xarxes socials.
Els advocats i responsables de l’oenagé neguen haver comès serioses violacions, asseguren que els seus materials s’han marcat correctament i que només un insignificant nombre de documents haurien quedat sense l’etiqueta. Acusen les autoritats d’iniciar una persecució infundada, desproporcionada i política.
Parlant amb La Vanguardia sobre el final de l’URSS, del qual aquest mes fa 30 anys, Oleg Orlov, un dels veterans activistes de la fundació de Memorial, assegurava que amb l’actual president de Rússia, Vladímir Putin, s’està vivint un retrocés. “Putin i les forces que li donen suport volen tornar el país en molts aspectes als temps de la Unió Soviètica, amb absència de drets ciutadans i polítics, monopoli de la veritat històrica i prohibició de discussió pública sobre molts temes, absència d’institucions ciutadanes independents i de control social del Govern”, enumerava.
Molts activistes coincideixen que Rússia viu un dels pitjors moments de les últimes tres dècades. “Hem perdut la possibilitat d’una democratització real de la vida”, afirmava per telèfon Aleksei Símonov, un altre històric de Memorial, que des del 1991 presideix la Fundació Glàsnost.
Tot i distanciar-se del judici contra l’oenagé, aquest mes Putin assegurava que Memorial havia defensat organitzacions considerades extremistes i terroristes a Rússia, i que en la seva llista de
víctimes de les repressions estalinistes s’hi incloïen col·laboradors nazis.
La sentència de tancament podria repetir-se avui dimecres, 29 de desembre, on en un altre tribunal de Moscou se celebra paral·lelament un altre judici contra l’oenagé, en aquest cas per prohibir el Centre de Defensa dels Drets Humans Memorial, acusat d’“apologia del terrorisme i extremisme”, així com de “no complir amb la llei d’agents estrangers”.
Memorial la van fundar en plena perestroika, el 1989, reconeguts dissidents soviètics, inclosos el Nobel de la Pau Andrei Sàkharov, i des d’aleshores ha estat una peça fonamental de la consciència democràtica de Rússia.
Encara que es dedica a denunciar els abusos de les autoritats a la Rússia moderna, i amb especial atenció a Txetxènia, l’oenagé es va fer un nom perquè investigava els crims contra els drets humans comesos en temps de l’URSS, especialment en l’estalinisme.
“Tancant l’organització, les autoritats russes insulten la memòria de milions de víctimes del Gulag”, va dir ahir en una nota Marie Struthers, directora d’Amnistia Internacional per a Europa de l’Est. Els seus seguidors creuen que els judicis contra Memorial són un càstig precisament per haver dut a terme aquesta missió.
Des que va començar el procés, s’han succeït diversos suports internacionals. “Si Memorial és atacada, temo que sigui qüestió de temps que els altres actors de la societat civil russa també ho siguin”, va afirmar al novembre Mary Lawlor, relatora especial de les Nacions Unides per als defensors dels drets humans.
“La liquidació de Memorial Internacional és una devastadora notícia per a la societat civil a Rússia. L’existència i desenvolupament de les organitzacions de la societat civil és un pilar essencial de la democràcia europea”, va dir ahir Marija Pejcinovic, secretària general del Consell d’Europa, del qual Rússia forma part.
Aquest 2021 ha estat especialment nefast per a la societat civil russa. Després de l’empresonament de Navalni, que compleix dos anys i mig de presó, en pocs mesos les seves organitzacions opositores van ser desmantellades en ser declarades “extremistes” pels tribunals. Enguany també han estat inclosos en la llista d’“agents estrangers” nombrosos mitjans i periodistes independents russos.
Els últims dies hi ha hagut dos cops més. Dissabte les autoritats van bloquejar el web d’OVD-Info, un grup d’ajuda legal que se centra a documentar les detencions polítiques, al·legant que els seus materials “justifiquen accions de grups extremistes i terroristes”. I, dilluns, un tribunal de Carèlia va augmentar la pena de presó de 13 a 15 anys a un dels historiadors de Memorial que documentava les purgues estalinistes a la regió. El 2016 va ser acusat d’abusos sexuals en un cas que els activistes denuncien com una invenció per castigar-lo per la seva tasca. ●
La Fiscalia va acusar Memorial de “violar la llei d’agents estrangers”, en la llista dels quals va ser inclosa