La Vanguardia (Català-1ª edició)

Un policia de ‘gallet fàcil’ mata una nena a Los Angeles

El vídeo oficial indica que la mort per una bala perduda va ser accidental però s’hauria pogut evitar

-

Valentina Orellana-Peralta, nascuda a Santiago de Xile fa 14 anys, havia arribat als Estats Units amb la seva mare fa sis mesos. Hi va anar per visitar una germana gran i potser, a la llarga, quedar-se al país. Dijous passat una bala perduda de la policia de Los Angeles va segar la vida a la nena quan es trobava en un vestidor del centre comercial Burlington al barri North Hollywood de la ciutat california­na.

Els fets es mostren al vídeo de l’operació que la mateixa policia va difondre dilluns. Les imatges proven el caràcter accidental de l’homicidi, així com la transparèn­cia de la institució policial, però també acrediten un cas de gallet fàcil.

L’escena central presenta els agents apuntant amb els seus fusells el sospitós –que no empunya arma de foc– després de localitzar una dona que acaba d’agredir brutalment. La víctima està sagnant, exclama un dels uniformats. A uns metres d’ella, al fons d’un passadís, l’home prova d’esquivar l’acció dels policies, que li criden perquè es rendeixi. Però després no esperen gaire. Un d’ells descarrega tres trets molt seguits.

Un dels trets fereix mortalment el lladre i agressor, identifica­t com a Daniel Elena López, de 24 anys. Un altre tret travessa una paret i, com de seguida es comprovarà, mata la nena que s’amagava en un dels vestidors situats al costat.

Valentina Orellana-Peralta estava comprant amb la seva mare un vestit per a la seva festa dels Quince, celebració tradiciona­l als països llatins quan les noies compleixen aquesta edat.

En l’escena anterior al tiroteig s’hi veu un home trasbalsat que camina per la botiga amb una cadena de bicicleta a la mà. El tipus ataca tot aquell que troba al seu pas. S’acarnissa sobretot amb una dona a qui clava cops una vegada i una altra amb la cadena. La seva violència és brutal. Però qualsevol es pregunta: calia frenar-lo a trets? El que es veu al vídeo indica que no; que hi havia altres opcions si els agents haguessin actuat de manera menys impulsiva. ●

fa onze dies i els experts s’encomanen al ja comú en temps de pandèmia “tot anirà bé”. Yaron Michaeli va explicar que les morts entre grues semblaven haver-se estabilitz­at els últims dies. “És un bon senyal. Potser estan començant a superar-ho”.

El temor més important del Govern és que la grip s’estengui a la població humana. L’oficina del primer ministre Naftali Bennett va comunicar que els ministeris d’Agricultur­a, Medi Ambient i Salut estan seguint la situació, i que no hi havia cap informació de contagis entre persones. El científic en cap Uri Naveh va explicar que la neteja estava sent més lenta d’allò que s’esperava, i que estan “provant de buscar alguna altra solució”.

No és el primer conflicte que viu Israel amb els ocells migradors com a protagonis­tes. El mes passat, els pescadors van iniciar una guerra contra els més de 45.000 pelicans que descansave­n al país, a la vall d’Emek Hefer, durant el seu viatge a l’Àfrica des dels Balcans. En aquell temps, els ocells actuen de competènci­a directa per als profession­als de la pesca, que enguany van intentar foragitar-les amb grans altaveus, làsers i munició de fogueig. Al final la solució va passar per la convivènci­a. Al novembre, més de dues tones i mitja de peix “de segona” va ser abocat en estanys, per alimentar l’espècie i evitar que els 45.000 pelicans frustressi­n l’activitat pesquera i consumissi­n els exemplars més cars.

Però el conflicte actual amenaça d’afectar la salut dels israelians, que no es contenen en xarxes socials, sempre motor de les teories de la conspiraci­ó. “Qui els va infectar?” o “Potser volen destruir la fauna silvestre autòctona?” són algunes de les respostes que la ministra Zandberg rep a Twitter. Entre els comentaris també hi ha lloc per als satírics: “Això és el que passa quan les grues no es vacunen. I tu, t’has vacunat?”.

El brot infecciós suposa el desastre més mortífer per a la fauna salvatge en la història del país

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain