L’Executiu intenta blindar la reforma laboral de les demandes dels seus socis

Díaz promet “afecte i diàleg” als aliats parlamentaris per avalar el decret

“Si això és fum...”. Després de nou mesos d’una molt complicada gestació, “fins a altes hores de la matinada”, l’últim Consell de Ministres de l’any va donar a llum ahir la reforma laboral pactada amb les principals patronals empresarials i centrals sindicals. “Avui no és un dia qualsevol, avui és un dels dies més importants del Govern i d’aquesta legislatura”, va celebrar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a principal emissària d’un pacte laboral que l’Executiu es proposa ara de blindar davant les crítiques i demandes dels seus principals aliats de legislatura, singularment Esquerra, el PNB o EH Bildu.

Els 44 folis del reial decret llei de la nova legislació laboral entraran avui en vigor –tret del termini de tres mesos que es concedeix a les empreses per adaptarse als canvis–, però hauran de ser convalidats abans de 30 dies naturals pel Congrés. El Govern central requereix una majoria simple –més sís que nos– per aconseguir-ho. I la seva pretensió és que el decret es ratifiqui sense que se’n toqui ni una coma. No es vol veure forçat a transformar-lo en un projecte de llei que permetria als seus socis introduir unes esmenes en la tramitació parlamentària que comprometessin l’acord segellat amb els agents socials. “La vocació és que resti com està. La vocació és mantenir aquest text, però dialogarem per concitar tots els suports necessaris”, va al·legar Díaz.

La vicepresidenta va prometre “afecte i diàleg” als aliats parlamentaris, per aconseguir que convalidin el decret sense modificacions, sense preveure un canvi d’aliances que introdueixi Ciutadans en l’equació. I va replicar als recels expressats per ERC, PNB, EH Bildu, Més País o Compromís. “Fum, exactament fum, no ho és”, va rebutjar. “No ha estat fàcil, ha costat moltíssim”, va recalcar Yolanda Díaz, que es va definir com “una humil advocada laboralista”. “És molt difícil poder dir que no”, va advertir als socis de l’Executiu, a una norma que segons el seu parer recupera i millora els drets laborals dels ciutadans, davant la “depreciació laboral i devaluació salarial” que, va subratllar, va imposar la majoria absoluta del PP el 2012 per afrontar la crisi econòmica que es patia en aquells moments, “debilitant els treballadors i els sindicats”. “Aquesta reforma gira full a la precarietat laboral a Espanya, és un acord de país”, va insistir.

I va destacar el seu afany perquè la patronal dels empresaris no s’aixequés de la taula i aconse

“Fum, ben bé fum, no ho és”, replica la ministra de Treball davant les crítiques d’ERC, PNB o EH Bildu

La Moncloa adverteix del cost de l’acord per al president de la patronal: “L’estan esquarterant!”

guís alinear-se amb els sindicats per garantir la “perdurabilitat” de la norma. Yolanda Díaz va assegurar que es va aconseguir perquè cada frase del decret, cada verb i fins i tot cada coma “està repensada i reqüestionada”.

A la Moncloa adverteixen del cost que l’acord suposa per al president de la CEOE, Antonio Garamendi. “L’estan esquarterant!”, assenyalen, davant les fortes pressions que asseguren que està patint al si de la seva pròpia organització i per part de la dreta. La ministra de Treball va lamentar que el líder del PP, Pablo Casado, continuï instal·lat en “el no pel no, amb molt soroll”.

El Govern central, en tot cas, amaga ara per ara possibles “cartes negociadores” amb els seus aliats parlamentaris per convalidar el decret i que no imposin unes modificacions de pes que podrien expulsar Garamendi de l’acord. Una d’aquestes, no obstant això, seria que no avalar aquesta reforma implicaria remuntar la legislació laboral a la del 2012 del Partit Popular. I una altra que “el carrer no està en aquest debat”, perquè a la Moncloa asseguren que “aquesta reforma beneficia la vida real de la gent”. “Com dius que no a aquesta norma?”, situen al Govern central els seus crítics aliats. ●