La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia belga torna a denegar l’extradició de Valtònyc
La decisió serà definitiva si la Fiscalia no presenta recurs avui al matí
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, està a punt de veure com el seu periple judicial a Bèlgica arriba al final. Ahir el Tribunal d’Apel·lació de Gant va denegar l’extradició a Espanya del cantant i, amb aquesta resolució, va ratificar la sentència del jutjat en primera instància del setembre del 2018. Valtònyc sabrà si el seu cas es tanca definitivament a Bèlgica aquest matí, quan la Fiscalia haurà esgotat el termini per presentar un recurs de cassació. Tanmateix, fonts jurídiques pròximes a la Fiscalia consideren “poc probable” que torni a actuar, ja que el Tribunal de Cassació només entraria a estudiar defectes de forma, i no entraria pas en el fons de la qüestió.
El Tribunal d’Apel·lació de Gant ha considerat que els delictes d’enaltiment del terrorisme, amenaces i injúries a la Corona, pels quals el reclama el Tribunal Suprem espanyol en virtut de la sentència a tres anys i mig de presó dictada per l’Audiència Nacional, no són punibles a Bèlgica.
“Victòria! Després de tres anys de procediments legals, una desviació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i al Tribunal Constitucional belga, el Tribunal d’Apel·lacions resol que Valtònyc no pot ser extradit”, va anunciar Simon Bekaert, un dels seus advocats. I és que el cas del raper va arribar al TJUE, que va rebutjar l’enaltiment del terrorisme, i al Constitucional del país on va fugir el juny del 2018, que va derogar arran del cas Valtònyc una llei del 1847 que condemnava les ofenses a la monarquia.
El cantant es va mostrar del tot satisfet per la resolució d’ahir. “Teníem dues sentències fermes a favor nostre, del TJUE i del Constitucional belga. Són molts llocs on Espanya ha fet vergonya; per tant, ja anàvem confiats”, va afirmar a RAC1. Valtònyc va rebutjar tornar a Espanya, però es va mostrar confiat de poder viatjar a la resta d’Europa. Tanmateix, és més que complicat que pugui fer-ho, perquè Espanya podria reactivar l’euroordre per extradir-lo des d’altres països.
L’aixecament de la llibertat condicional a Arenas va provocar tota una allau de reaccions, sobretot per part del sobiranisme. Un dels primers va ser Carles Puigdemont, que va celebrar que “la llibertat té ritme i lletra de rap”. “Quan la justícia preval, la llibertat en surt reforçada”, va afegir l’expresident de la Generalitat.
De manera semblant va reaccionar el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, que va assegurar que la decisió judicial és “un pas més cap a la derrota definitiva d’aquesta Espanya de vulneracions de drets, repressió, exili i presons”. Per la seva banda, Marta Vilalta, secretària general adjunta d’Esquerra, va subratllar que és una “derrota de la injustícia espanyola, d’aquells que només hi entenen de persecució obsessiva”.
El Govern espanyol no s’hi va pronunciar. Sí que ho va fer, però, el portaveu d’Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, que va remarcar que la decisió del Tribunal d’Apel·lació ha suposat “una altra clatellada” a la justícia espanyola. El dirigent de Podem va criticar l’existència de “delictes medievals” al Codi Penal.
Amnistia Internacional va aprofitar la decisió judicial per tornar a reclamar –com també va fer Valtònyc– que se suprimeixi del Codi Penal espanyol els delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona, i va instar Espanya a “harmonitzar” la seva legislació amb “les normes internacionals de drets humans”. ●
Amnistia Internacional reclama a Espanya que suprimeixi del Codi Penal el delicte d’injúries a la Corona