La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les farmacèutiques veuen innecessari regular per llei la seva relació amb els metges
Des del 2015, la indústria publica als seus webs tots els pagaments als professionals
“Europa és molt diversa, legislar comportaria riscos innecessaris”. Parla José Zamarriego, director de la Unitat de Supervisió Deontològica de Farmaindustria, la patronal que agrupa a Espanya 140 empreses. Un informe sobre 15 d’aquestes empreses dirigit pel professor de la universitat sueca de Lund, Shai Mulinari, basantse en dades de la plataforma protransparència Euros for Docs, assenyala que Espanya és el país on la indústria farmacèutica fa més “transferències de valor” als metges, tal com va publicar ahir aquest diari. L’estudi compara set països.
Amb les dades d’Euros for Docs, en què consten centenars de metges, La Vanguardia va fer un rànquing dels quinze que entre el 2017 i el 2019 més van percebre des de la indústria, tots ells per sobre dels 200.000 € en activitats formatives (quotes de congressos i viatges i allotjament) o prestació de serveis (honoraris i despeses derivades per actes a què van assistir com a experts, consultories, etc).
Per sota d’aquests quinze, la llista inclou centenars de professionals, decreixent des dels 208.836,92 € d’A.B.J. (15a posició) fins a quantitats irrisòries; la més baixa que va detectar aquest diari va ser de 5,5 euros.
Cada indústria publica cada any al seu web el que ha abonat a cada professional, en virtut d’un codi que la patronal aplica des del 2015. Aquesta afirma que la millor arma contra la suspicàcia és la transparència. De fet, Espanya és l’únic país dels set estudiats per Mulinari on la indústria publica el 100% dels pagaments als metges, amb nom i cognoms, o institucions; en altres països només s’individualitza en part. “Anys enrere –afegeix Zamarriego– es deia que compràvem els metges, però no podem deixar de tenir relació amb ells, la nostra aliança és necessària per a la investigació i per als pacients, i per això la sortida és la transparència absoluta”. També l’EFPIA, la unió europea de farmacèutiques, prefereix la transparència a una llei.
En sentit contrari opina Joaquín Martínez Montauti, metge i membre de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona. Sosté: “La transparència no sé si és gaire útil, perquè no hi ha gaire gent que la conegui, i molts fons arriben a fundacions i no és possible seguir-los el rastre. Però almenys crea consciència social i obliga a donar la cara. Legislar – defensa– sí que seria útil, perquè és establir normes, tot i que el nucli del problema és de màrqueting i de qui finança la formació continuada” dels metges. “Els conflictes d’interès –prossegueix– no són delicte. Delicte i frau són altres coses. Però els conflictes d’interès provoquen crisi de confiança, i això és el més greu. Puc confiar en algú que cobra de tres farmacèutiques? Si la societat no ho planteja, la formació dels professionals l’assumeix la indústria. Als metges els interessa per adquirir coneixements, i això és lògic”. La solució, en el pla teòric, passaria perquè la formació contínua dels metges l’assumís el seu hospital: “No estarà tan condicionat com si l’envia un laboratori”, opina aquest metge jubilat.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va lamentar ahir a Twitter que la informació d’aquest diari podia induir a pensar en una conducta del col·lectiu mèdic en general, tot i que després va declinar parlar amb aquest diari.
El secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, va lamentar que “contra el que el titular [de La Vanguardia] suggeria, la informació rellevant és que la immensa majoria dels metges cobren menys que en tot l’entorn europeu i que la formació no està finançada per qui hauria de fer-ho”. “Ningú no posa l’accent –va afegir– en el fet que la formació hauria de ser a càrrec de l’empresa que contracta cada metge. No se’ns posa ni un sol mitjà perquè ho fem, però després se’ns exigeix l’excel·lència. És indignant que en la situació en què estem aparegui aquesta notícia”.
Arcadi Gual, director del Seaformec –un organisme que avalua quines activitats de formació contínua mereixen crèdits oficials o no– va reaccionar per correu electrònic alertant de la necessitat de diferenciar “el que són procediments no només legals, sinó èticament correctes i desitjables, dels procediments (legals o no) però clarament no ètics que incompleixen el codi deontològic”. “El món mèdic –afegeix– entén com a imprescindible que la indústria participi en la formació mèdica continuada. Això sí, mitjançant regles i codis transparents. Una indústria pot finançar directament a un metge les despeses (matrícula, viatge, hotel) d’un congrés? La resposta és senzillament no. Com ho podria fer? Esponsoritzarnt una societat científica, un col·legi professional, un hospital o un CAP. ●
“No se’ns posa ni un sol mitjà per a la nostra formació, però se’ns exigeix l’excel·lència”
Xavier Lleonart
Snidicat Metges de Catalunya