La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Ser dalt de l’escenari et dona una sensació d’eternitat”
Santi Balmes Cantant i músic
Són les set de la tarda i és el desè convidat del programa especial Abans que s’acabi l’any pel qual passaran les personalitats més destacades de l’any. El Santi Balmes arriba tranquil, amb ganes, divertit, de tornada. S’obre en canal i sense por. Entra a totes les preguntes i enganxa des del minut 1.
La música és la manera més ràpida i directe de connectar amb la gent, sí?
Hi estic d’acord. Un llibre no pot competir amb la instantaneïtat d’una cançó.
És l’art més físic, més visceral?
És una passada. La música la sents i et toca. És molt imminent. I així aconseguim formar part de la banda sonora de la vida de les persones.
Es cansa mai de sentir les seves cançons?
Jo no escolto mai les cançons de Love of Lesbian. Mai de la vida. Faltaria més, seria com fer-te una fel·lació a tu mateix.
Fins al punt que si va amb cotxe i sona a la ràdio, canvia d’emissora?
Sí, perquè llavors només hi començo a veure defectes i m’adono de tot allò que hauria pogut fer millor.
Quan s’acaba una cançó? Mai. Sort dels deadlines: una cançó no s’acaba mai, s’abandona.
51 anys, Santi! Hauria dit que era al voltant dels 40. Ho porta bé?
No. Per sort no sóc boomer. Soc
pre-viejo.
Com ho porta?
Fatal. M’agradaria tenir 20 anys, tenir els òrgans nous un altre cop, i petar el cos una altra vegada d’una manera salvatge.
Envellir és una putada?
No hi veig res positiu. La saviesa, potser. Però la saviesa te la pots fotre per on et càpiga.
Millor la innocència, la joventut i la forma física?
Sí, d’aquí és d’on s’aprèn tot, d’on treus els millors temes.
Ara és més difícil crear?
Ara has de cercar molt més en el teu interior per parir alguna cosa. El més interessant de la vida passa a la pubertat. Allà hi ha la fricció més creativa.
Tornaria a la adolescència?
No, tot i així no hi tornaria ni en broma! En tot cas, tornaria als 32.
Es veu als 70 anys de gira fent concerts?
L’escenari és addictiu, enganxa molt heavy. A l’escenari tot es cura. És flipant. L’esperit d’espontaneïtat que es viu allà sobre et manté despert. Et connecta amb el moment present i desapareix la sensació d’espaitemps. És una sensació estranya d’eternitat.
Vas patir molt durant el confinament?
Sí. Va haver-hi un moment que vam pensar que la nostra professió s’havia acabat.
I en l’àmbit personal?
Per nosaltres, que sempre estem de gira, el confinament ha estat d’agrair. M’ha servit per tornar agafar el mood, la temperatura de la família. Vam recuperar un ambient familiar que feia anys que amb aquesta intensitat no havíem viscut. Això sí, ens vam engreixar tots com truges!
Té dues filles, una de 15 i una de 17. Quin rol t’agrada més: el de pare o el d’artista?
El de pare, sens dubte. Com a pare connectes amb la teva vessant més entranyable, més profunda, més sincera i més preocupada.
Com són les nenes?
Les dues nenes són intenses i tenen molta personalitat. No són les típiques nenes educades, de tant en tant diuen coses davant la gent gran que em fan sortir els colors. Diria que és genètic (riures).
Surten de nit ja?
Sí, avui de fet surten.
Estarà tranquil mentre estiguin fora de nit?
No, no dormiré. Què et sembla?(riures)
Les anirà a buscar?
Si cal, sí.
M’encanta el Santi pare, perquè és molt humà.
Sí, tenir fills et recol·loca, entens moltes coses i et canvien les prioritats. I em fa la sensació que els fills et fan tocar de peus a terra. És el més real, honest i sincer que he fet a la vida. ●
Ni a la ràdio
“No escolto mai les cançons de Love of Lesbian perquè llavors hi veig defectes”
Porta fatal envellir
“M’agradaria tenir òrgans nous i petar el cos una altra vegada d’una manera salvatge”