Una sèrie amb una altra textura

Mirar Insecure, el documental a HBO Max és entendre que la vida i l’obra d’una persona es poden relacionar d’una manera íntima, única i coherent, entenent el procés artístic com una eina de transformació social directa. A les imatges s’hi mostra l’actor Kendrick Sampson dedicant unes paraules a la creadora Issa Rae durant l’últim dia de rodatge de la comèdia dramàtica Insecure: “La manera com has creat i has col·laborat amb la intenció de retratar la nostra fotuda, increïble i preciosa comunitat negra, integrada en la identitat i el cor de la sèrie, és part de la revolució”. Potser el documental és un vehicle per destacar els assoliments propis, celebrar-ne el final, però això no treu la veritat que hi ha en la reflexió.

Davant de les càmeres, l’espectador s’hi trobava l’Issa (Rae), que passava per diferents etapes sentimentals tant amb els homes com amb la Molly (Yvonne Orji), la seva millor amiga. També buscava la manera de contribuir al barri on vivia de Los Angeles convertint-se en dinamitzadora cultural per trobar el talent afrodescendent local, donarli visibilitat, promoure’l i facilitar sinergies professionals. I què feia Rae darrere de les càmeres? Contractava directores, guionistes, conductors, actors i responsables de càsting i de vestuari negres o d’altres minories. Si Hollywood i els Estats Units tenien un problema a l’hora de contractar persones com ella, res millor que convertir la producció en una plataforma, escola i promotora de talent.

Això fa que Insecure, que va emetre l’últim episodi dilluns, tingui una altra textura. És una banda sonora de hip-hop i r&b on possiblement la millor elecció encara és el Biking de Frank Ocean que va acomiadar la segona temporada. És una mirada de Los Angeles on la comunitat blanca hi pinta ben poc i sense caure en la marginalitat. És la manera com es relacionen les dones, el vocabulari que empren, com tracten el sexe i com analitzen els possibles candidats romàntics i sexuals. Són unes pells que llueixen: Ava Berkofsky, responsable de la fotografia, s’ha tornat un referent en la indústria a l’hora d’il·luminar els actors negres, entenent que requereixen un tractament diferent. Són cinc temporades que mostren una clara evolució, ben tancades i que hauria de mirar qualsevol espectador que valori una bona comèdia autoral, en aquest cas sobre l’amistat femenina. ●