La Vanguardia (Català-1ª edició)

ELS MOTS ENCREUATS

Núm 11405

- Màrius Serra

HORITZONTA­LS

1 Aprimaran el gruix de les peces de ferro. Debilitat per una cançó de Pau Donés. 2 Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes. Que se’n surten sanes i estàlvies. 3 La nota musical més vàcua. Porció de terra que presenta una superfície ben plana. Polp que ja no respira. 4 Desitges. Poeta i cantor cortesà profession­al de l’època heroica grega. Esmenti el centre d’una ciutat londinenca. 5 Proveir de nanses. Composició poètica de caràcter èpic, recitada o cantada en públic. 6 Composició lírico-musical que els patidors porten sempre al cor. Principi agrícola. Mamàs que no ajunten mai els llavis. Disc compacte. 7 Seda sense vocalitzar. La jugada defensiva del tauler d’escacs. Al final, l’escolta. Est. 8 Clava un anunci en un taulell. Tanques els ramats a bon recer. 9 As. Última part de la tragèdia grega. Que se’n surt la mar de bé, encara que bufi la tramuntana. 10 Me’n ric. Suborni algú a còpia de pa amb tomàquet. Comença a encarir-se tot. 11 Armadura verda. Dones que transpiren. Moixó. 12 Sona anaeròbic vora el Sena. Que té forma de mitja lluna. Deu centenars. 13 Aparell de corrioles amb una corda que passa per la punta de l’arbre d’una barca de mitjana i que serveix per a plegar la vela. El mes de la tornada a escola.

14 Dobleguess­is una superfície llisa perquè semblés un mar embravit. Marge espadat.

VERTICALS

1 Relatius a futurs insectes. Aplego una fortuna fent de forner. 2 Aquesta té la pell d’un color rogenc que recorda el rei de la selva. Embelleixe­n. 3 Els dos signes que, en números romans, podien representa­r la unitat. Al final, el trasbalsi. Comença a ser fefaent. Matrícula d’Andorra. 4 Patològica­ment pervers. Aquells. Mamem sense ajuntar mai els llavis. 5 Mal ordre. El menú dels grangers que es dediquen a la ramaderia als Estats Units. Obertures. 6 Anava a petar. Progressiu. Sofre. 7 Acaba com comença. Premo les barres l’una contra l’altra. Òrgan membranós que protegeix els esporangis de moltes falgueres. 8 Instal·lada entre el brancatge. Gos alfabètic. Milers de quilos. 9 Aquest és un pilota que baveja. Un veler, estar aturat poca estona amb les veles del trinquet bracejant. 10 Foll que es queda sense alè. Es desplaci molt ràpidament per damunt de l’aigua. La substància fluida que se suposava en repòs absolut i que va donar peu a l’adjectiu eteri. 11 Davant Mans fa vint-i-quatre hores de fums. Localitats a la vora de la mar. La nota musical més vàcua. 12 Serp. So no accentuat que capgira una nota musical. Montserrat Bargués Bargués. 13 Un dels grans equips de Glasgow. Talla una cosa de tal manera que els seus costats formin angle recte. 14 Debanades amb l’aspi. Sales d’aprenentat­ge.

 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain