El teatre global afronta la sisena onada amb tancaments quirúrgics i la lliçó apresa

Els musicals substitueixen veloçment les baixes; les sales belgues aturen el tancament

El món de l’espectacle intenta surfejar la nova onada pandèmica. Sigui Barcelona, Madrid, Londres o Nova York. A Dinamarca i els Països Baixos no: els governs han imposat de nou el tancament dels teatres per frenar l’òmicron. A la resta de països les cancel·lacions no s’estalvien i les sorpreses d’última hora tampoc –a Broadway el musical Moulin Rouge va haver de suspendre el dia 16 les funcions amb el públic a dins del teatre, perquè un membre de la companyia acabava de rebre un diagnòstic positiu–, però la voluntat de mantenir les portes obertes és clara i forta després del que s’ha après en gairebé dos anys de pandèmia: a Broadway els tancaments són, en general, breus, gairebé quirúrgics; a Bèlgica els teatres s’han plantat i han aconseguit que el Consell d’Estat suspengui l’ordre del Govern de tancar de nou, i a Barcelona un musical com Cantando bajo la lluvia continua amb les portes obertes al teatre Tívoli malgrat que a la gran companyia de 85 membres, entre actors, tècnics i músics, ja els han tocat una desena de baixes –cada dia es fa un test als actors i ballarins que van sense mascareta– que han anat cobrint amb substituts i cantants. Malgrat això, potser perquè hi continua havent moltes ganes d’espectacle, el públic acaba cada dia la funció dempeus.

En aquest mes de desembre fins ara a Barcelona el TNC ha hagut de cancel·lar les últimes funcions d’El nedador del mar secret i l’última de Prostitución, i la sala Beckett les d’El corredor de karts i Eufòria... però després de tancar-les el dia 17 ahir ja tornaven a obrir. A Madrid, el Centro Dramático Nacional va haver d’acabar abans d’hora la Comedia sin título de Marta Pazos i té tancada fins al dia 30 Rif (de piojos y gas mostaza), sobre la terrible guerra d’Espanya al Marroc. A Londres han cancel·lat funcions d’El rey León, La vida de Pi, Cabaret, Moulin Rouge o Hex, el musical del National Theatre basat en La bella dorment. De fet, el National ha tancat tot el complex del Southbank fins al 5 de gener per l’expansió del virus. En canvi, la majoria de musicals londinencs afectats tanquen només un dia, però per entrar-hi cal tenir el passi covid o haver-se fet el test.

El director del Lliure, Juan Carlos Martel, assenyala que al seu teatre la reacció ha estat ràpida veient la nova situació i amb prou feines van suspendre tres funcions de Casa. En canvi L’oncle Vània, a la sala principal, va poder acabar-les: “Com se sol dir, the show must go on, l’activitat no ha de parar, perquè quan s’atura la cultura és com si tot quedés en suspens. Hem d’aprendre que hem de conviure amb la situació i trobarem la manera de continuar fent teatre”.

Ara tenen una rastellera de muntatges internacionals que ja arriben amb els seus tests però, admet, “on patim i hem d’extremar les precaucions és a les produccions pròpies que hem començat a assajar , com Crim i càstig, perquè nosaltres no tenim cap altre Pol López que la protagonitzi”, diu referint-se als substituts dels musicals. I sobretot recorda que la sisena onada també té un aspecte psicològic. “Els teatres som dels llocs més segurs i som un espai de retorn emocional, un pes que hem de poder atendre”, assenyala.

Les vendes de ‘Cantando bajo la lluvia’ per d’aquí una setmana han caigut a la meitat... i han pujat per al febrer

A causa de la reducció d’aforament han hagut de redistribuir el públic d’algunes funcions. També ho ha fet el Liceu, tot just mig centenar de persones en alguna funció a les que els han ofert un millor seient en una altra, encara que també han ofert als espectadors que tinguin por per la situació, que siguin positius o contactes estrets la possibilitat de canviar l’entrada per un xec-regal per a un altre dia. Una opció que han triat alguns, però que no és massiva. Al musical Cantando bajo la lluvia, diu el productor, Jordi Sellas, no han hagut de redistribuir perquè hi ha hagut cancel·lacions de grups per por. Les vendes a una setmana vista han caigut un 50%, explica, però, anticipant el que vindrà, el públic, diu, ja està comprant entrades per al febrer i per a més endavant. “La gent ja ha viscut això sis vegades. Tothom sap que puja i baixa en pocs mesos”, remarca. I Martel diu que hauran d’aprendre a superar el 2022 “amb aquesta incertesa que demana una reacció encara més ràpida que l’anterior, però els últims 20 mesos n’hem après molt”. ●

E Imatge del muntatge de Moulin Rouge al West End, que ha patit cancel·lacions però continua endavant