Debutant d’alta volada

Mercè Martí, pilot d’avions i aventurera, encapçala el primer equip íntegrament femení al Dakar

Als llibres de dones viatgeres i intrèpides ja haurien d’anar reservant un capítol per a Mercè Martí (53), amb heroïnes com Ann Bancroft, Valentina Tereixkova o Amelia Earhart.

Pilot d’avions des dels 20 anys, Martí va ser campiona de la Volta al món en avioneta el 1994, la primera dona i primera persona espanyola a guanyar-la, després de recórrer 33.500 km. A aquesta fita hi suma tres rècords mundials de velocitat i nombrosos títols als EUA. I ara és a punt d’afegir una altra gesta al seu historial: encapçala el primer equip íntegrament femení que participa en el Dakar, en els 44 anys del ral·li. Sis dones que volen fer història, amb la Mercè al volant d’un Can-Am, un vehicle lleuger tipus side by side, de 200 CV. “Una bestiesa de trasto; un cotxe que va fantàsticament a les dunes, les passa volant...”, diu, que no havia pilotat pel desert.

Però què fa una pilot d’avions baixant del cel a la sorra del Dakar, i liderant un projecte d’intencionalitat femenina? És el que passa quan barreges unes gotes d’inquietud aventurera i de pandèmia.

–Fa 27 o 28 anys que competeixo al més alt nivell amb els avions, però els últims anys n’han passat moltes: la pandèmia, restriccions de vols, les competicions aèries pràcticament han desaparegut, i a mi m’agrada estar vinculada a la competició. Corro les Porsche Classic Series amb un 964 fa tres anys; he fet dues vegades segona i se m’ha donat bé. I com que també m’agrada l’aventura i els reptes em van plantejar fer el Dakar. “Tu hauries d’anar al Dakar, perquè ets una tia canyera”, em deien. I com que és un esdeveniment esportiu que m’agrada i té una gran repercussió mediàtica, al final va sorgir l’oportunitat amb un projecte que valia la pena –explica la Mercè a velocitat de creuer.

El projecte ha pres la forma de l’equip CMR Group Women, és a dir, el primer equip només de dones. La idea va sorgir en una conversa de Martí amb Santi Navarro, el propietari de l’estructura FN Speed, que prepara vehicles i lloga assistències i també competeix.

–Va ser una idea meva... Que per què tot dones? A mi sempre m’han faltat referents femenins. Quan vaig començar a competir en avions no hi havia xarxes socials, ni vídeos com ara, ni gairebé dones –alguna als EUA–, i em vaig haver de fer jo el caminet. Ara hi ha més visibilitat de les coses de dones. Al Dakar hi ha hagut una pilot de cotxes, una copilot... però no un equip sencer perquè era complicat trobar totes les components d’una estructura. Era un repte trobar-les. I s’ha fet.

L’equip el formen, a més de la Mercè com a pilot, Margot Llobera de copilot (neboda del pilot de camions Albert Llovera), Iona Hernández i Jèssica Nebra com a mecàniques, Núria Gaja de coordinadora, i Anna Farré de team manager. No hi ha cap home. “No estan prohibits, però aquest és el repte: reivindiquem l’empoderament de la dona amb l’objectiu de fomentar referents”.

L’objectiu del CMR Group Women va més enllà del tòpic esportiu “d’intentar acabar” el ral·li, un èxit que creu Martí que poden assolir. També hi ha traslladar un missatge social:

–Volem mostrar que els projectes de les dones es poden fer, posar la dona com a referent i servir d’inspiració a les noies. I que sigui a Aràbia Saudita fa que el missatge sigui molt potent. Que siguem tot dones al ral·li més dur facilitarà la visibilitat del món femení. Entenem la igualtat com la possibilitat de tenir oportunitats, no una quota. La dona ha de tenir l’opció de poder accedir a tots els àmbits. Si parlem de científiques, inventores o biòlogues… les noies s’emmirallen. És el missatge que volem donar.

És a dir, que no van al Dakar a treure pancartes, ni volen que se les vegi com un equip feminista.

–Hi anem a competir, el que comptarà és si arribes a la meta. La reivindicació nostra és més subtil: hi anem perquè volem, i perquè podem arrossegar altres dones. He flipat amb el munt de noies que ens envien missatges perquè s’hi senten representades –explica Martí, que tot i la manca d’experiència al desert no li fa por res...

–Que m’aixafi un camió quan ets en un sot, sí... –riu–. Sento que tinc una gran habilitat per a les màquines, hi creo una simbiosi. A la volta al món en avió hi havia etapes de 12 hores sense poder-te moure...

I per quan acabi el Dakar 2022 ja té pensats nous projectes: “Soc una dona guerrera i em va la marxa. Si tot va bé, podríem fer alguna cosa més seriosa l’any que ve, que es consolidi un equip femení per participar en diferents raids”, avança. I en l’aspecte personal, completar el repte del tercer element, després de l’aire i la terra:

–Em falta fer la volta al món per mar. Tinc el PER i m’agrada navegar. Soc molt estranyota... ●

ÀLEX GARCIA Mercè Martí a l’hangar de la seva companyia a l’aeroport de Sabadell, on guarda algunes de les aeronaus amb què competia amb avions