Assessors i mitjans aconsellen al líder que se centri en la pandèmia i la inflació

turalment, que avui no preveuen cap altra opció que la de donar suport al líder. Però les freqüents aparicions dels esmentats polítics en actes públics i promocions no deixen de despertar suspicàcies: “Els aspirants a la nominació apareixen com taurons girant al voltant d’una bassa, nedant lentament”, comentava l’analista Bret Stephens, guanyador d’un Pulitzer, arran de les informacions del Times al respecte.

“La gent està jugant als escacs, veient com els esdeveniments es desenvolupen”, planteja per la seva part l’estratega Nina Smith, que va treballar per a Buttigieg a la seva campanya per a les primàries a la presidència el 2020.

Els moviments d’anticipació a un hipotètic o secretament anhelat retir del president no es basen només en la qüestió de l’edat i en els seus pobres números en els sondejos sinó en els limitats resultats que està aconseguint; en particular, en les resistències internes que ara per ara impedeixen d’aprovar el seu pla estrella de despesa social i climàtica, l’import del qual s’ha rebaixat dels tres bilions de dòlars previstos fins als 1,75 bilions de dòlars.

Però a les files demòcrates encara queda una mica de fe en el líder i el seu futur. “No és el final per a Biden”, clamava dimarts David Axelrod, exassessor de Barack Obama. I recordava com, contra vent i marea, l’expresident va tirar endavant un reduït però transcendental pla de salut pública, l’Obamacare, i, sobretot, com va fer perquè els contratemps que va patir en aquella batalla no li fessin perdre tot el seu capital polític: a partir de cert moment, Obama va deixar de parlar en públic de l’assumpte per passar a centrar-se en els dos temes que més preocupaven els ciutadans: l’ocupació i la crisi.

I aquesta és ara la recepta per a la supervivència de Biden, la qual cada dia més demòcrates i mitjans propers semblen compartir amb Axelrod: senyor president, parli menys del pla que tant li està costant sustentar i centri’s en el que més preocupa els nord-americans: la pandèmia i la inflació. Potser així no s’haurà de jubilar abans del que vol, per més que d’altres vulguin. ●