Els talibà del Pakistan

Tothom sap dels talibà (talibà i no talibans, perquè aquest neologisme pres de l’àrab –significa “estudiant o estudiós”– ja és plural en l’idioma original) de l’Afganistan, però poca gent del món atlàntic té notícia que hi ha talibà també al Pakistan.

I allà constitueixen un desafiament terrorista contra l’Estat tan virulent i inquietant com ho van ser els seus correligionaris afganesos per als EUA, allotjant Bin Laden i Al-Qaida fins a la invasió dels Estats Units del país. Malgrat les moltes coincidències entre les dues organitzacions terroristes, totes dues són independents i estan centrades principalment en la política de la seva pròpia nació.

De tota manera, les dues organitzacions terroristes tenen en comú l’ISI (servei secret pakistanès) que, quan li va convenir, els va donar suport i va utilitzar per als seus interessos tant a l’Afganistan i el Caixmir com al mateix Pakistan i les va combatre quan així li convenia.

Els talibà pakistanesos es diuen Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP) i pertanyen a la branca sunnita dels deobandi, la versió majoritària de l’islamisme, juntament amb els barelvis, en aquesta part d’Àsia. Des del decenni dels noranta, el TTP va derivar cap al terrorisme antisistema, amb forts suports a la frontera afgano-pakistanesa, on l’ètnia paixtu és majoritària i ajuda generosament els talibà de les dues nacions.

Aquesta descripció té un valor molt relatiu, perquè en realitat les aliances i enemistats ideologicoreligioses en aquesta part del món són fluides i canviants... segons van i venen els èxits. Món pobre i oprimit, els guerrillers fan de les seves creences també un gènere de vida i es passen d’una organització a una altra en virtut dels èxits del moment i en la minvada de la fe. Així és més que freqüent trobar currículums de gent que ha combatut tant per a AlQaida com per a l’Estat Islàmic o diversos grups talibà.

I així mateix apareixen en els historials polítics de les agrupacions campanyes acarnissades de terrorisme com temptejos i efímers tractats de pau amb el Govern. Ara mateix el TTP té en vigor des de fa un mes una treva amb l’Estat pakistanès... gestionada pel ministre afganès d’Interior, Sirajuddin Haqqani!

El que pugui guanyar l’Afganistan d’una pau entre Islamabad i el TTP és difícil d’entreveure; l’únic evident és que en aquests moments el gran beneficiat de la treva és Haqqani, la influència i prestigi del qual creix a tota la regió.

Però per a Islamabad aquell “alto el foc” resulta molt perillós perquè fins ara tots els armisticis acordats amb els terroristes només els han servit a

Els guerrillers fan de les seves creences també un gènere de vida

aquests per reagrupar-se i reorganitzar-se a fi d’emprendre noves activitats. Segons la premsa pakistanesa, la mesura ha estat adoptada per Islamabad abans que res per estabilitzar el territori pròxim a la frontera afganesa, molt afectat pels atemptats terroristes i el desencís de la població local amb les forces de l’ordre.