La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pandèmia complica els plans per a un segon referèndum a Escòcia
Nicola Sturgeon ha promès preparar el terreny perquè se celebri durant el 2023
No queda clar si a Nicola Sturgeon la pandèmia li va bé o malament. Li va bé perquè li dona protagonisme (la sanitat és una competència del Govern autònom escocès), li permet diferenciar-se de Boris Johnson i apel·lar a l’esperit col·lectivista escocès amb restriccions més radicals de les imposades per Londres. I li va malament perquè monopolitza la preocupació dels votants i els resta interès per la celebració a curt termini d’un nou referèndum d’independència.
Però la cosa és encara més complicada, perquè la gran pregunta que es fan els comentaristes polítics escocesos és si Sturgeon vol un referèndum el més aviat possible, o prefereix esperar que el suport a la sobirania sigui tan clar que la victòria a la consulta estigui pràcticament assegurada, i no es corri el risc d’una derrota que podria deixar la causa sobiranista en una situació tan precària com la del Quebec després d’haver fregat la mel amb els llavis.
La posició oficial de la primera ministra i líder de l’SNP és que el 2022 prepararà legalment el terreny per realitzar la consulta el 2023. És a dir, que aprofitarà la majoria absoluta del Partit Nacional Escocès i dels verds per tirar endavant al Parlament de Holyrood la legislació necessària, i desafiar Londres. Si Johnson compleix la seva paraula i ignora la demanda, la qüestió acabaria als tribunals. Les últimes enquestes són molt fluctuants i atorguen un petit avantatge tant al sobiranisme com a l’unionisme, la qual cosa confirma la teoria que el país està dividit pràcticament al cinquanta per cent.
Això significa que l’impacte del Brexit a favor de la independència ha estat petit, molta gent continua tenint els mateixos dubtes sobre l’economia que el 2014, i el desenllaç penjaria d’un fil. L’electorat manifesta per aclaparadora majoria que desitja una nova consulta “en un futur pròxim”, però “encara no és el moment” i “primer s’ha de superar la pandèmia”.
Un altre factor que complica la decisió de quan prémer el botó legislatiu i posar en marxa el procés és el mateix Boris Johnson. Enormement impopular a Escòcia, la seva mera presència a Downing Street com a primer ministre dona una empenta a l’independentisme. Però si els conservadors el reemplacessin per un altre líder, com l’actual ministre d’Economia, Rishi Sunak, potser l’unionisme es veuria reforçat.
Un sector important de l’SNP pressiona perquè el referèndum se celebri com més aviat millor, però els sobiranistes, per guanyar, necessiten també els vots de simpatitzants d’altres partits, en especial dels laboristes. Sturgeon es veu obligada a mantenir viva la flama d’una nova consulta –la raó de ser de la seva formació–, però en els últims dos anys la pandèmia li ha proporcionat la cobertura necessària per endarrerir una decisió i guanyar-hi temps. El que passi el 2022 dependrà en gran manera de com es comporta el virus, i si desapareix o no.
Sturgeon ha imposat restriccions més severes que les d’Angla
El Brexit no ha donat a l’independentisme l’empenta decisiva per tenir assegurada la victòria a les urnes
terra i ha criticat la “imprudència” de Johnson, i els escocesos, molt menys individualistes que els seus veïns del sud, l’han aplaudida. En el tema de la independència ha de decidir quant hi arrisca. Si busca un enfrontament amb Londres i convoca un referèndum consultiu a la catalana, o deixa que continuï corrent el rellotge en espera que esdeveniments que no controla consolidin el suport al sobiranisme. ●