La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Locomotora Negra diu adeu després de 50 anys de jazz
La banda de Ricard Gili va oferir l’últim concert a Girona
Cap d’Any del 1971. La Cova del Drac s’omple a vessar. Els amants del jazz de Barcelona donen la benvinguda al 1972 i també a una nova banda composta per cinc nois, els germans Gili, Ricard i Carles, trompeta i bateria, respectivament, i tres col·legues més, Tòfol Trepat (piano), Tomàs Gonzàlez (saxo tenor) i Miquel Solé (contrabaix). Van debutar al mític local del carrer Tuset: havia nascut La Locomotora Negra.
29 de desembre del 2021. L’Auditori de Girona va completar ahir a la nit l’aforament –no hi ha plens a vessar en els temps del coronavirus– per acomiadar la mítica banda de jazz. La Locomotora Negra, ara convertida en una big band de 17 músics, va dir adeu al seu públic tocant un repertori que va ser un recorregut per la seva llarga història: 50 anys sobre els escenaris, 19 discos i un 2021 en què la banda s’ha dedicat a entonar la retirada per tot Catalunya.
La Locomotora Negra va començar aquest recorregut de comiat al Palau de la Música el 29 de gener amb l’espectacle L’última estació en el marc del Voll Damm Festival de Jazz de
Barcelona. Gili i els seus músics també han aprofitat aquest any de l’adeu per gravar l’últim àlbum, La Locomotora Negra 50 anys, que conté temes inèdits, que expliquen l’esperit del grup, i col·laboracions amb altres músics.
La banda, que no s’ha arribat a professionalitzar mai i sempre ha funcionat de manera assembleària, se’n va per “una qüestió biològica, ja que molts dels membres ja superem els 70 anys”, ha dit el seu líder. Aquests amants del jazz tradicional han compaginat la música amb altres professions, però això no els ha impedit de viure grans moments, com el premi del Festival de Jazz de Sant Sebastià del 1977, la presentació d’una cantata per a orquestra de jazz, cor i solistes amb textos de Salvador Espriu, que va tenir un exitós recorregut entre el 2009 i el 2013, o l’homenatge al pas de Duke Ellington per Santa Maria del Mar el 1969, que els de la Locomotora Negra van reconstruir al Palau 50 anys després. Se’n van, però Ricard Gili i alguns dels seus companys tornaran a tocar en altres contextos. ■
(*) Galeries adherides al Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.
En aquestes dates, Charles Dickens és més present que mai. Són molts els que diuen que l’autor britànic és el pare del Nadal i els que s’endinsen en la seva lectura durant les festes. I, per això, la Universitat de Leicester ha aprofitat l’ocasió per llançar una espècie d’endevinalla amb la iniciativa El codi Dickens, una investigació que pre
> * < @ J + X + ;< J Z [ ".
**** ** **