La Vanguardia (Català-1ª edició)
El mecànic fidel
David Pigem continua participant en el Dakar mogut per la lleialtat al pilot Isidre Esteve i el seu equip
Al llogarret de Llambilles, a mig camí entre Cassà de la Selva i Girona, el motorsport és identitari. No hi deu haver cap altre municipi amb una densitat tan elevada de veïns dedicats a la competició del motor. D’aquest poblet de poc més de 700 habitants n’han sortit el pilot de ral·li-raids Marc Blázquez, l’històric dakarià Pere Maimí, Josep Maria Ferrer Tirites, dirigent de Renault Sport, i el mecànic de competició David Pigem, responsable tècnic del cotxe d’Isidre Esteve en el Dakar.
Pocs casos es veuen com el de Pigem (48), un home tranquil, “però un nervi a la feina”, gran treballador i d’una humanitat que no li cap al cos. Així s’entén que cada any, i aquest és el sisè de consecutiu, aparqui la gestió de la seva empresa d’àrids per tornar a la feina d’abans, la de mecànic de motorsport, que havia arribat a avorrir, només per seguir la roda d’Isidre Esteve. Per fidelitat a un amic. No ha pogut desenganxar-se’n. No del Dakar, sinó del pilot d’Oliana.
–Jo era mecànic a un taller del poble, el Quatre per Quatre, de
Pere Maimí. El meu primer equip va ser el Riera Racing, amb 17-18 anys, amb qui corria Francesc Gutiérrez el campionat de Catalunya de resistència. Allà em vaig començar a enganxar a aquest món... –relata Pigem, a qui el destí li va anar deixant pistes del que trobaria.
La primera va ser un tast del Dakar africà. Però no competint, sinó mogut per la solidaritat...
–Amb 22 anys vaig fer de camioner en un comboi humanitari de Metges Solidaris que va sortir de Barcelona. Anàvem per una ruta paral·lela al ral·li. Vam passar pel Marroc, Mauritània, el Senegal i Guinea Bissau, on vam deixar instrumental mèdic i medicaments.
Després va venir l’experiència de la competició al més alt nivell: del taller de Llambilles va passar al Mundial de rallies WRC amb Seat Sport. Entre el 1998 i el 2002 va fer de mecànic de pilots com Harri Rovanperä, Toni Gardemeister, Piero Liatti i Didier Oriol.
De la suma en va resultar, com qui no vol la cosa, el seu primer Dakar, el 2002, també amb Seat.
–Va sorgir la possibilitat de fer un equip per al Dakar, per la col·laboració entre Repsol i Telefónica. Jo era el cap de mecànics del Seat Córdoba que portaven Fernando Búfalo Gil i Rafa Tornabell de copilot –rememora Pigem, que no en guarda un gran record–. Vam tenir força problemes amb les bombes de direcció assistida, en canviàvem una cada dia. Quan faltaven tres etapes per al final vam plegar...
No el va captivar aquell Dakar iniciàtic, com tampoc el segon, el del 2006, que va fer amb Nissan, cridat pel veí Josep Maria Ferrer, que era responsable de competició de la firma, i amb el també convilatà Marc Blázquez al volant.
–Quan vaig tornar del Dakar vaig dir que no en volia més. Estava bé sense motorsport, no ho necessitava –diu Pigem.
Se’n va afartar i va oblidar-se de la mecànica, dels viatges, de l’estrès de muntar i desmuntar cotxes, i va canviar de vida. Va crear una empresa de sitges de morter, per emmagatzematge de terra i ciment, i es va passar set anys desconnectat dels cotxes de curses...
Fins que va trucar a la porta un molt bon amic, Txema Villalobos, el copilot d’Isidre Esteve al campionat d’Espanya de ral·lis tot terreny amb un buggy Polaris. I aquí va començar la segona vida del Pigem mecànic, la del fidel servidor.
–En Txema em va demanar que l’ajudés, perquè l’Isidre tenia problemes amb els comandaments adaptats. Li vam fer el cotxe i aquí va començar l’aventura fins avui, combinant l’empresa amb les quatre curses que fem a l’any.
Amb Esteve ha fet els cinc últims Dakars, tres a Sudamèrica i els dos d’Aràbia. I aniria amb el d’Oliana a la fi del món.
–El Dakar m’agrada, m’enganxa. Però si continuo anant-hi és perquè l’equip és com una família. Estem molt ben avinguts i hi ha molt bon rotllo. Sobretot hi vaig per l’Isidre. El dia que ell deixi de córrer, jo deixo d’anar-hi –confessa Pigem.
Però què té d’especial Isidre Esteve que enamora?
–Té un carisma, una manera de transmetre... Estàs a gust amb ell, ho fa tot més fàcil. Té una component humana, l’actitud que té envers la vida, parles de coses profundes... Sí, és una persona que t’enamora, se’t guanya. Estic superbé amb ell, havent pogut anar a molts altres llocs... –descobreix.
A Pigem, amb una sòlida experiència i un gran tarannà, el van voler fitxar altres equips, com Sodicars. “Però a mi el motorsport ja m’ha passat”. Per això no es veu amb 60 anys fent el Dakar.
–És molt dur. Són 24 hores non stop amb els dos mecànics al meu càrrec. I és esgotador: pots dormir tres hores de mitjana.
Però per a l’Isidre, el que calgui. ■