La Vanguardia (Català-1ª edició)
La comissió de reindustrialització de Nissan aposta pel ‘hub’ d’electromobilitat
El grup que encapçala QEV haurà de constituir una societat i aportar garanties
La comissió de reindustrialització de Nissan va elegir ahir l’anomenatucat hub de descarbonització o electromobilitat com l’opció favorita per quedar-se amb la planta de la Zona Franca, en un procés de negociació que s’allargarà més de l’esperat, amb la fàbrica ja paralitzada i la plantilla acomiadada. Les dades que han avançat els promotors del hub apunten a una inversió de 1.200 milions i de 1.800 llocs de treball en quatre anys, tot i que encara falta concreció sobre els detalls del projecte, que encapçala QEV Tecnologies.
El que sí que es veu clar és que el hub proposa de fer-se càrrec de les dues línies de producció de la planta de la Zona Franca, a més d’assumir la planta de Sant Andreu de la Barca. Des d’aquí podrien continuar subministrant-se bastidors i xassís per a la factoria de la Zona Franca. La planta de Montcada seria per al fabricant de motos elèctriques Silence, segons es va anunciar després de la reunió telemàtica de la taula.
Atès que el hub com a tal és de moment un grup de diverses desenes d’empreses amb projectes molt diversos, que van des de la fabricació de quadricicle, camionetes pick-up i fins a camions, la taula de reindustrialització va demanar ahir un seguit de garanties. En primer lloc, que es constitueixi com a societat, amb un capital mínim, que aporti garanties per al finançament del projecte i que designi a més un equip directiu. També se li ha demanat a Silence, en aquest cas una empresa que ja funciona, i a la qual es fa la petició que certifiqui línies preferents de finançament amb la banca.
Sempre que concreti amb garanties el seu projecte, el hub és una solució que agrada als membres de la taula perquè suposa una continuïtat industrial per a la factoria de la Zona Franca. La taula, formada per representants dels governs espanyol i català, dels sindicats i de la mateixa Nissan, va valorar també el projecte de l’empresa belga Punch, que proposa donar continuïtat a la fabricació de furgonetes. Però el seu projecte, sense ser descartat definitivament, queda de moment en la reserva. Punch ha rebut una oferta del hub per unir- se al seu consorci, però l’ha rebutjada. “Estem oberts a aliances amb altres operadors industrials”, van dir fonts del hub, que van afegir que també voldrien quedar-se la fàbrica de Montcada.
Després de la fugida de l’empresa xinesa Great Wall Motors (GWM), l’opció a què es va donar preferència, no es tanca la porta a cap oferta, encara que ara es doni prioritat al hub. És el cas de Punch i també de les propostes del sector logístic, principalment de la del grup australià Goodman. Es dona per fet que, després d’ubicar el hub i tenint en compte que Nissan manté el seu centre tecnològic, quedaran disponibles 100.000 metres quadrats disponibles d’un total de 500.000.
“Primer veurem quant espai necessita realment el hub i a partir d’allà analitzarem l’encaix d’altres projectes”, van dir fonts coneixedores de les deliberacions. Es preveu un calendari de reunions per al pròxim trimestre, la primera d’elles el 21 de gener, en un procés que compta amb l’assistència tècnica de KPMG.
“S’avança positivament en la feina perquè els projectes resultants cobreixin les necessitats de la plantilla de les tres plantes de Nissan. Aquest és l’objectiu principal”, va assenyalar Raül Blanco, secretari general d’Indústria i Pime del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
“Volem prioritzar la indústria vinculada al sector de la mobilitat sostenible i ajudar a impulsar projectes com els del hub i Silence, que són estratègics per a l’economia de Catalunya”, va afirmar Natàlia Mas, directora general d’Indústria de la Generalitat, que no va descartar l’encaix d’altres inversions complementàries. Frank Torres, responsable de les operacions industrials de Nissan a Espanya, va subratllar que els projectes en què s’està treballant “aporten una clara solució industrial d’ocupació i futur per a la reindustrialització de les plantes de Nissan a Barcelona”.
“Valorem positivament els avenços perquè veiem projectes amb capacitat per poder ocupar totes les persones que estan pen
Les administracions i els sindicats celebren l’elecció d’una alternativa industrial
El projecte triat ocuparia les plantes de la Zona Franca i de Sant Andreu de la Barca
La planta d’Alcoa a San Cibrao (Lugo) tancarà la producció durant dos anys. La fàbrica és l’única d’alumini primari que queda a Espanya. Els treballadors van aprovar ahir (amb un 70% de vots a favor) la proposta de l’empresa, que té per objectiu últim garantir la viabilitat de la companyia.
En resum, es tracta d’aturar el negoci per salvar llocs de treball. Segons l’acord, la plantilla accepta l‘aturada programada de l’activitat durant dos anys en les divisió d’Electròlisi i Elèctrodes a partir de l’1 de gener del 2022. La rearrencada al 100% de l’activitat es produiria a partir de l’1 de gener del 2024, amb una estimació de sis mesos per al reinici de l’activitat i una reserva de 35 milions d’euros per fer les operacions necessàries.
Per la seva banda, l’empresa assumeix el compromís que no durà a terme cap mena de procés d’acomiadament col·lectiu durant quatre anys, fins al 31 de desembre del 2025, a més de donar llum verda a un nou conveni col·lectiu amb vigència de sis anys –del 2020 a 2025– que recull un increment salarial del 2% anual. Els prop de 1.000 treballadors –que renuncien a la vaga– aquests dos anys compliran tasques de formació, substitucions o activitats de manteniment i neteja d’instal·lacions.
Així mateix, la multinacional es compromet a fer noves inversions, valorades en 103 milions d’euros, per al cost de la rearrencada i el desenvolupament de l’activitat. Per això, efectuarà un dipòsit bancari per aquest import, amb la gestió que serà compartida amb el comitè d’empresa, sota la fiscalització de les administracions.
Segons el pacte, Alcoa treballarà amb vuit subministradors d’energia, amb els quals ja està en contacte, per assolir acords a mitjà i llarg termini que entrarien en vigor a partir del 2024 i tindrien una vigència a 10 anys per donar continuïtat al negoci.
Durant aquest bienni d’aturada, l’empresa participarà en una taula en què serien presents el comitè (dos membres per sindicat), la Xunta i el Govern central, amb una freqüència mensual els sis primers mesos i trimestral d’aquí endavant per vigilar el compliment dels acords.
Pel que fa a les empreses auxiliars, per als anys 2022 i 2023, Alcoa ofereix garantia de facturació a aquelles empreses externes directament afectades pel cessament temporal. Respecte a les inversions previstes dos primers anys, hi figuren uns 37 milions d’euros per a actuacions com la reconstrucció de forn de cocció per a ànode gran; a què s’hi afegeixen més de 5 milions per a un transformador nou (TRG) amb ajustador de tensió, dissenyat per a 200.000 amperes; i un forn d’homogeneïtzat (2,6 milions). Hi ha 31 milions reservats per a la rearrencada de les botes en un procés de sis mesos a partir del 2024. En aquest període de transició continuarà operativa l’activitat en farga i la planta d’alúmina, a raó de 65.000 tones anuals de totxo i 25.000 tones anuals de placa.
Alcoa preveia unes pèrdues d’entorn de 90 milions de dòlars (79,36 milions d’euros) només el mes de gener del 2022, al ritme actual de producció. “Cap cessament parcial de l’activitat no és una solució amb els preus de l’energia actuals”, van afirmar des de l’empresa. El cost d’energia ha representat el 40% dels costos totals de producció d’alumini en els últims anys fins al 2020, percentatge que s’eleva fins a més del 60% el 2021.
La factura per a la planta ha passat d’una mitjana de 35 euros per MWh en el període 20132017 fins a un preu per sobre de 170 euros per MWh en l’últim trimestre de l’any. Així, la planta ha acumulat aproximadament uns 160 milions d’euros en pèrdues en els tres últims anys (2018-2020).
El preu de l’alumini als mercats internacionals ha pujat prop del 50% des de la covid, però ha estat insuficient per compensar l’increment del subministrament energètic. ●
L’alça de l’energia ha fet el negoci poc viable: al gener s’estimaven pèrdues de 80 milions
L’empresa té previst un pla acordat de 103 milions d’euros per reprendre l’activitat el 2024