La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya és la gran economia amb una pitjor evolució durant la pandèmia
‘The Economist’ examina 23 països rics partint de cinc indicadors
La velocitat de la recuperació econòmica després de l’enorme recessió del 2020 ha agafat per sorpresa molts analistes. És probable que la producció combinada dels 38 països de l’OCDE, rics majoritàriament, hagi superat ja fa uns mesos el nivell anterior a la crisi. La taxa mitjana d’atur al conjunt de l’organització, del 5,7%, està en línia amb la mitjana durant la postguerra. Els ingressos familiars agregats, ajustats a la inflació, es troben per sobre del nivell anterior a la crisi. El panorama general ha estat considerablement benigne, fins i tot malgrat l’aparició de diverses variants del coronavirus al llarg de l’any. Tot i això, sota la superfície hi ha diferències molt marcades. La pandèmia ha creat guanyadors i perdedors, i és probable que la distància entre ells persisteixi el 2022.
Per tal de valorar aquestes diferències, The Economist ha reunit dades sobre cinc indicadors econòmics i financers (PIB, ingressos familiars, comportament del mercat de valors, inversions i endeutament públic) en el cas de 23 països rics. Hem classificat les economies segons el seu comportament en
Països de l’OCDE, canvi percentual durant la pandèmia*
Països seleccionats Ingressos familiars d’un rànquing de 23** per càpita
Lliga de nacions
1 3 4 10 11 15 15 20 20 22 23
* Compara el tercer trimestre del 2021, o les últimes dades disponibles, amb el quart trimestre del 2019. Les dades de les accions són xifres mensuals ** Puntuació mitjana de cinc indicadors: canvis en el PIB real, ingressos familiars reals per càpita, preu de les accions, inversió, deute públic amb relació al PIB. Alguns països empaten *** Índex nacional. Fonts: OCDE; FMI; Banc Mundial; estadístiques nacionals
FONT:
Regne Unit
Espanya -6,6
PIB cada indicador i hem creat un taula de classificació general (vegeu el gràfic). Mentre alguns països continuen sumits en una mala situació econòmica, a d’altres els va millor que abans de la pandèmia en gairebé tots els indicadors. Dinamarca, Noruega i Suècia són a prop del cim, i l’economia dels Estats Units també ha tingut un comportament raonablement bo. Tot i això, molts dels grans països eu-6,3 -7,2
Preus de les accions***
ropeus, com ara la Gran Bretanya, Alemanya i Itàlia, han sortit més mal parats. Espanya és el país amb un pitjor comportament.
El canvi en la producció global respecte a finals de 2019 ofereix una foto fixa de la salut econòmica. Alguns països sempre s’han revelat vulnerables a les prohibicions de viatjar i al col·lapse de la despesa en serveis; en particular, els del sud -6,5 d’Europa, que depenen en gran manera del turisme. Altres països, com Bèlgica i la Gran Bretanya, han patit elevats nivells de contagis i morts per covid, la qual cosa ha tingut un clar efecte limitant la despesa dels consumidors.
Les dades detallades ajuden a completar la imatge. La variació dels ingressos de les llars ofereix una idea de com de bé que els ha anat a les famílies, perquè no només inclou els ingressos procedents de l’ocupació, sinó també els ajuts públics. La nostra mesura és en termes reals, ja que té en compte la reducció del poder adquisitiu com a resultat dels recents augments de la inflació.
En alguns països, sobretot en aquells on l’impacte del virus ha estat relativament lleu, els mercats laborals no han patit gaire, la qual cosa ha permès a
les persones continuar guanyant un sou. La taxa d’atur del Japó amb prou feines s’ha mogut des de l’inici de la pandèmia. A Espanya, en canvi, va augmentar tres punts percentuals entre febrer i agost del 2020.
Alguns governs van compensar amb escreix la pèrdua d’ingressos laborals distribuint grans quantitats de diners. Aquesta va ser l’estratègia dels
C u L’elevat nombre de contagis en la majoria dels països ha limitat la recuperació del consum. A la imatge, compres al centre de Màlaga
Estats Units: encara que l’atur es va disparar amb el tancament de l’economia, les famílies han rebut més de 2 bilions de dòlars en transferències governamentals durant aquest any i l’anterior en forma de prestacions d’atur complementàries i xecs d’estímul. El Canadà va fer una cosa semblant. Altres països, però, com els bàltics, han centrat la seva potència de foc fiscal en la protecció del flux de caixa de les empreses o l’ampliació de la capacitat de l’atenció sanitària. No ha semblat que Àustria ni Espanya hagin preservat els llocs de treball ni compensat als perdedors: en aquests dos països la renda real de les famílies continua estant un 6% per sota del nivell anterior a la pandèmia.
I les empreses? El comportament dels mercats borsaris és un indici de la seva salut, així com de l’atractiu d’un país per als inversors estrangers. Els preus de les accions a la Gran Bretanya són una mica més baixos avui que en vigílies de la pandèmia, cosa que potser és un reflex de la incertesa produïda pel Brexit. La Gran Bretanya també acull menys empreses als sectors de ràpid creixement beneficiats per l’adopció de tecnologia que ha induït la pandèmia i per uns tipus d’interès més baixos. Els Estats Units, que compta amb més empreses d’aquell tipus, han vist un gran salt al seu mercat de valors. Encara que sense comparació amb les borses del nord d’Europa, on les cotitzacions s’han disparat. Al mercat danès, tres de les deu empreses més grans per capitalització borsària es troben en el sector de la sanitat, amb uns valors que és adequat mantenir en una pandèmia.
La inversió, el nostre quart paràmetre, proporciona un indicador de l’optimisme de les empreses sobre el futur. Alguns països es troben en ple auge de les inversions de capital: als Estats Units, per exemple, els empresaris veuen les oportunitats creades per la pandèmia, i les empreses estan gastant molt en tecnologies que fan més eficient el teletreball. A l’octubre, el banc Goldman Sachs va pronosticar que el 2022 les empreses del S&P 500 invertirien en recerca i desenvolupament un 18% més que el 2019. En canvi, la inversió en altres llocs és més assossegada. Noruega ha vist retallades en les seves inversions dedicades a petroli i gas.
El nostre últim indicador és l’endeutament públic. En igualtat de condicions, un gran augment del deute públic és pitjor que un de petit, ja que conté un potencial futur de pujades d’impostos i més retallades de despeses. No tots els països han acumulat enormes deutes durant la pandèmia, per més que aquest hagi estat el cas dels Estats Units, la Gran Bretanya, el Canadà i d’altres. El deute públic suec ha augmentat només sis punts percentuals en relació amb el PIB. Un reflex, potser, del fet que el país va evitar en gran manera els confinaments estrictes i va necessitar menor suport fiscal.
La recuperació econòmica continuarà el 2022 (encara que la propagació de la variant òmicron ha portat els analistes a rebaixar la velocitat prevista). És probable que el panorama general oculti de nou una àmplia variació. L’OCDE espera que alguns dels països amb pitjors resultats comencin a recuperar terreny: Itàlia, per exemple, creixerà el 2022 un 4,6%, per sobre del ritme mitjà del club (3,9%).
Tot i això, als endarrerits els queda un llarg camí per recórrer. L’OCDE calcula que, a finals de l’any que ve, el PIB combinat dels nostres tres països més ben classificats serà un 5% superior al nivell anterior a la pandèmia. En canvi, s’estima que la producció dels tres països amb pitjors resultats només serà un 1% superior a la que hi havia abans de la covid. En altres paraules, els efectes desiguals de la pandèmia perduraran. ●
La renda real de les famílies espanyoles segueix un 6% per sota del nivell anterior a la covid
La prohibició de viatjar ha castigat l’Europa del sud, que depèn més del turisme