La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Un Trump podria guanyar perfectament a Espanya”
Ens equivoquem creient que els polítics no pensen gaire en nosaltres? Fixi’s que la teoria acadèmica dominant per explicar el comportament dels actors polítics és que actuen per elecció racional, és a dir, que els polítics actuen pel seu propi interès, són autointeressats. M’he adonat que aquests són mals polítics, perquè la nostra feina és representar la gent i, per fer-ho, hem d’entendre-la, posar-nos al seu lloc.
Algun consell pràctic als seus col·legues per fer-ho?
Si vols representar bé, has de posar-te al lloc dels que no pensen com tu. Per això reivindico l’empatia com a virtut política, és més, ha de ser la clau de volta de la política.
No és habitual sentir-los a vostès defensar una cosa tan etèria com l’empatia.
És que al Congrés dels Diputats és més difícil, tendeixes més a l’enfrontament perquè aquells centenars de persones, poques vegades els tornes a veure en la teva vida quan acabi la legislatura. Però al poble, a la primera trinxera de la política, estàs governant per a gent que coneixes de sempre amb qui continues convivint.
Els rivals ho són menys?
T’adones que el candidat a alcalde de l’altre partit, que és algú amb qui has sortit de festa tantes vegades, no és mala persona, encara que pensi diferent que tu. Ell també vol el millor per al seu poble, però ho vol de forma diferent de com ho vols tu. Aquesta constatació és el motiu del meu llibre.
Però, escoltant els renecs al Congrés pot sostenir, com diu en el seu títol, que “una altra política és possible”?
Sempre que hi ha el PP a l’oposició, la crispació augmenta. Però, per què augmenta? Perquè són malvats? No. És fruit d’una estratègia electoral.
En què consisteix?
Quan ho tens malament sociològicament perquè la majoria del país no pensa com tu (i Espanya és de centreesquerra), pots recórrer a mobilitzar els teus simpatitzants i desmobilitzar els de l’altre partit, i això ho aconsegueixes crispant.
Fins i tot els insults estan calculats?
Sento dir-li que sí. El que polaritza apuja els decibels per fer-se sentir entre els seus