La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden exigeix a Putin una desescalada a Ucraïna i reitera l’avís de sancions
La conversa de dijous, la segona en un mes, va ser sol·licitada pel president rus
El president dels Estats Units va acudir dijous al vespre a la seva nova cita amb Vladímir Putin, segona en menys d’un mes, amb un missatge simple: per avançar substancialment per la via diplomàtica oberta entre Moscou i Washington, el president rus ha d’ordenar una “desescalada” a Ucraïna; és a dir, ha de reduir i si és possible retirar totalment les tropes que, ja amb uns 100.00 efectius, ha anat concentrant últimament a la frontera amb el país que va envair fa set anys. Si Moscou tornés a fer-ho, els Estats Units estan “preparats per respondre”; en concret, amb fortes i inèdites sancions econòmiques a les quals Washington no va recórrer ni tan sols el 2014 després de l’ocupació de Crimea i l’atac a la regió del Donbass. Els Estats Units aniran aquí de bracet dels seus aliats de l’OTAN i de l’Est europeu “i no faran res sobre ells sense ells”.
La trucada, continuació de la xerrada per videoconferència que els dos líders van celebrar el 7 de desembre passat, es va organitzar a sol·licitud de Putin. El Kremlin va vincular la petició a les rondes de diàleg diplomàtic que tots dos governs mantindran al gener, a diverses bandes. Seran converses bilaterals a través del Diàleg d’Estabilitat Estratègica, del Consell OTAN-Rússia, i en el marc del Consell Permanent de l’OSCE. Totes aquestes trobades es preveu que se celebrin al llarg de la setmana del 10 de gener.
“Estic convençut que, en línia amb els acords que vam assolir durant la cimera del juny a Ginebra i els contactes posteriors, podrem avançar i establir un eficaç diàleg russo-nord-americà basat en el respecte mutu i en els nostres interessos nacionals”, va dir Putin en un telegrama a Biden en què li va felicitar el Nadal i l’Any Nou. “El propòsit de la convocatòria és molt clar: continuar discutint els temes que estaven a l’agenda” el 7 de desembre i s’abordaran així mateix en les negociacions al gener, es va limitar a dir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
A Washington, la iniciativa de Putin va suscitar diverses interpretacions. Alguns analistes consideren que el líder rus busca una sortida dialogada a la crisi després d’haver aconseguit assestar el cop d’efecte que desitjava donar per, entre d’altres coses, recuperar protagonisme i plantar cara com a potència mundial, i per desviar l’atenció dels seus greus problemes interns, en especial, les agressions als drets humans i a la memòria històrica que tantes condemnes internacionals li estan costant. Altres experts apunten la possibilitat que Putin estigui buscant una resposta negativa a les seves demandes a la zona a fi de disposar d’un pretext per continuar avançant en una acció militar contra Ucraïna: un dels territoris que considera part de l’imperi de la gran Rússia.
Sense grans expectatives d’avenç cap a un acord que permeti liquidar el conflicte entorn d’Ucraïna, Biden va utilitzar l’oportunitat del nou contacte amb el seu homòleg per “deixarli clar que estem preparats per avançar al camí diplomàtic però també per respondre si Rússia avança amb una nova invasió d’Ucraïna”, va dir un alt funcionari del Consell de Seguretat Nacional (CSN) en una sessió informativa prèvia.
Putin va anar a la cita amb una proposta de tractat que recull garanties que Washington i els seus aliats desistiran de donar accés a Ucraïna a l’OTAN, i no col·locaran més armes ofensives en cap dels estats que van formar part de l’URSS. En termes més amplis, es tractaria que l’Aliança Atlàntica aturi la seva expansió a Europa oriental i faci retrocedir les seves posicions a les que ocupava el
Washington dubta si el líder rus intenta tancar la crisi després d’un cop d’efecte o busca excuses per traspassar la frontera
El Kremlin demana garanties que l’OTAN no acollirà el país ni posarà més armes ofensives a la zona
1997: unes exigències que els aliats jutgen d’entrada gens realistes, encara que, segons el CSN, seran respostes en privat, en principi en les taules de negociació programades a partir del 10 de gener. Els diplomàtics de Washington i els seus socis hi exposaran “les seves pròpies preocupacions de seguretat” davant els homòlegs russos.
Els serveis d’intel·ligència de diversos països occidentals van indicar abans de la reunió, en coincidència amb l’alt funcionari del CSN que va parlar amb la premsa, que no hi ha hagut un retrocés significatiu de les tropes russes a la frontera amb Ucraïna. Una nombrosa presència militar a la qual s’hi han afegit el llançament d’atacs cibernètics de baixa intensitat contra les infraestructures ucraïneses i l’anunci del mateix Putin, la setmana passada, d’unes proves de míssils hipersònics que vindrien a reafirmar la fermesa de les demandes del Kremlin respecte a la zona. ●