La Vanguardia (Català-1ª edició)
Any Nou, malgrat tot
Les celebracions de la Nit de Cap d’Any es veuen afectades per la pandèmia
Protegir-se de la fi del món costava el 2012 uns vuit-cents seixanta euros. A Moscou, assegurarse una plaça als refugis soviètics només era apte per a rics, a excepció dels afortunats als quals els va tocar una de les entrades sortejades en televisió. Les van comprar aquells que creien en les profecies maies, o en la seva pròpia interpretació, i que pensaven que el món s’acabaria amb el calendari maia, el 21 de desembre del 2012. Però vam veure arribar el 2013 i ara, encara amb pandèmia, crisi d’escassetat i els ànims baixos, el món veurà un altre any al seu caseller.
Els primers a celebrar-ho són, com sempre, els habitants de Kiribati, un conjunt d’illes del Pacífic. Hores després, Sidney, amb els seus tradicionals focs artificials sobre el dentat edifici de l’Òpera. Aquest any, amb àries per a tothom; vacunació i mascaretes en exteriors només són recomanades. El ministre de Turisme de l’estat australià de Nova Gal·les del Sud, Stuart Ayres, es va encomanar aquesta setmana a la responsabilitat col·lectiva: “Espero que hi assisteixi menys gent. Les persones controlen la seva pròpia salut, estan prenent mesures de precaució”.
A Londres són més escèptics. S’ha quedat sense la celebració de Cap d’Any després del repunt de la covid amb la variant òmicron. El lleure nocturn, tancat ja a Irlanda i Escòcia, continua obert a Anglaterra, però, malgrat els problemes de Boris Johnson amb el seu propi partit per aprovar noves mesures restrictives, la benvinguda oficial al 2022, que hauria d’haver estat a Trafalgar Square, ha estat cancel·lada.
La història converteix en paradoxa que Trafalgar uneix la Gran Bretanya amb França. Però ho fa perquè París tampoc no ha mantingut la cerimònia oficial als Camps Elisis. Ni l’espectacle de pirotècnia des de l’Arc del Triomf ni el set de discjòqueis, un esdeveniment que cada any atrau entre 300.000 i 600.000 espectadors... Fins que el primer ministre, Jean Castex, va anunciar noves mesures per frenar la propagació “llampec” del virus, i l’oficina de l’alcaldessa, Anne Hidalgo, va fer el mateix.
Tot és diferent a Tel-Aviv, on ni tan sols els assajos clínics per a la quarta dosi de la vacuna no han estat suficients per al govern. A Israel, l’equip tècnic valora un canvi de tàctica que remunti el partit i els porti a la immunitat de grup. Estan valorant un model de contagi massiu de la variant òmicron, que provoca una malaltia lleu, en comptes d’imposar més restriccions. El primer ministre, Naftali Bennett, va defensar aquesta setmana l’estratègia perquè l’onada de contagis és inevitable: “La tempesta succeirà. No podem evitar-ho”. Per això, no s’han decretat excessives mesures restrictives per evitar les múltiples festes de Cap d’Any a la ciutat més poblada del país.
Les festivitats tampoc no s’han frenat al Brasil. A Rio de Janeiro, la platja de Copacabana acull de nou la tradicional festa de comiat de l’any, amb focs artificials i indumentàries blanca. “La ciutat està oberta, la ciutat ho celebrarà”, sentenciava a inicis de mes l’alcalde Eduardo Paes als mitjans: “Rio de Janeiro té taxes baixes de contagis, pocs hospitalitzats i, gràcies a Déu i a la vacuna, un baix nombre de morts. Això ens permet mantenir l’esdeveniment amb total seguretat”. Per més assertiva que sembli, la decisió de l’Administració va néixer fruit de molts dubtes. Només cinc dies abans, el mateix alcalde havia anunciat que “amb tristesa” havien de cancel·lar l’esdeveniment.
En Harry va trobar la Sally a Nova York, i, aquest any, com en la pel·lícula, l’escena final a Times Square es pot repetir. Després d’un any d’absència, les autoritats han permès el retorn de la festa a la plaça amb la celebració del New Year’s Eve, amb el conegut descens de 43 metres de la gran bola, en els últims seixanta segons de l’any. Quan l’esfera arriba al cartell de Bon Any Nou, aquest s’il·lumina i els milers de ciutadans, vacunats i amb mascareta, poden compartir l’alegria amb els seus estimats. Saben que ha arribat el nou any. I que, malgrat tot, el món tampoc no ha acabat el 2021.
“La tempesta succeirà; no ho podem evitar”, diu l’israelià Bennett: Tel-Aviv es lliura a la festa gairebé sense restriccions